Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"No és el que era, però encara és Nadal"

Barcelona 25/11/2020 Barcelona Montaje de la Fira de Santa Llúcia frente la Catedral, como es tradición por la navidad . FOTO DE RICARD CUGAT

Barcelona 25/11/2020 Barcelona Montaje de la Fira de Santa Llúcia frente la Catedral, como es tradición por la navidad . FOTO DE RICARD CUGAT / RICARD CUGAT / Bcn

Això del Nadal s’ha adulterat. Sempre ha estat un negoci, però els interessos econòmics han anat desplaçant l’espiritualitat i el recolliment, i n’han pervertit en part l’esperit. Crec que això ho veu tothom. Ara bé, també és cert que cadascú viu aquestes festes com vol o com pot. Per a mi, el Nadal autèntic, el que realment compta, és el que es viu a casa: amb la família, els galets, els riures, el quinto, els regals i els retrobaments.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Tot allò que queda fora -el soroll, el consumisme i les beneitures diverses- pot agradar més o menys, però no forma part del que és essencial. No me’n queixo: per a mi, el Nadal també inclou aquelles pel·lícules senzilles que sempre trobes a la televisió, posar l’arbre pel pont o avançar alguna compra aprofitant el 'Black Friday'. L’essència és la mateixa; només canvien els 'toppings'.

Ara bé, allò que realment em preocupa no és tant aquest embalum comercial, sinó el desplaçament cultural que s’hi amaga al darrere. Continuaran cagant el tió els infants del 2050? Existirà encara un home dels nassos? Mantindrem els canelons de Sant Esteve i tantes altres particularitats del Nadal català? No voldria que, entre llums importades i tradicions globalitzades, acabéssim perdent allò que ens és propi i que dona sentit i memòria a aquestes festes.

Participaciones de loslectores

Másdebates