Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Els riscos de les 'okupacions', la segona gentrificació"

Puertas tapiadas en un edificio de Barcelona

Puertas tapiadas en un edificio de Barcelona / RICARD CUGAT

Es parla molt del fenomen de la gentrificació que està expulsant de Barcelona els seus residents. La pressió dels fons voltors i la proliferació dels habitatges turístics han disparat els preus de lloguer i compra de pisos mentre la massificació i l'explotació intensiva generen problemes de convivència. Cal que adrecem aquesta onada si no volem que la ciutat esdevingui un parc temàtic, desproveït d'ànima, per a turistes amb alt poder adquisitiu.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

No es parla prou, però, de la 'segona gentrificació'. Aquesta no és menys greu que la primera, ja que també amenaça la convivència i la sostenibilitat del nostre model de ciutat. Els últims anys s'ha produït un increment exponencial del que es coneix com a 'ocupacions', l'eufemisme al qual es recorre per evitar l'ús del terme 'robatori', tot revestint aquest delicte d'una falsa pàtina de justícia social. Justícia social és que l'administració, per mandat de la ciutadania, garanteixi l'accés a l'habitatge a qui no el pugui pagar; i no pas que es faci l'orni quan algú rebenta la porta d'un pis, pertanyi a qui pertanyi, per instal·lar-s'hi de franc.

Per això és peremptori perseguir tant les pràctiques abusives del capital, com les d'aquestes màfies organitzades que, a l'empara d'una legislació injusta i poruga, fan la seva particular especulació immobiliària, a banda d'intimidar els veïns amb insults i sorolls constants, sense que la força pública hi pugui fer res. Mentrestant, als soferts barcelonins la pedregada ens cau de totes dues bandes: si no ens fan fora de casa els uns, ho acabaran fent els altres.

Alguns il·lusos seguim esperant que la justícia prevalgui. Altres, com ja s'està veient a l'àrea metropolitana i en diverses poblacions d'arreu del país, comencen a optar per prendre-se-la per mà pròpia. El legislatiu i l'executiu hauran d'anar per feina si no volen que la situació degeneri en un conflicte de seguretat pública de magnitud i conseqüències imprevisibles.

Participaciones de loslectores

Másdebates