Els mossos hem donar imatge de neutralitat

El policia, com a ciutadà a més d’agent de l’autoritat, forma part de la societat a la qual serveix, i per aquest motiu, també té una opinió personal davant de l’excepcionalitat de la situació política que està vivint el nostre país.

Seria una fal·làcia dir que el Cos de Mossos d’Esquadra és d’una sola ideologia. Els que en formem part podem donar el testimoni de que és ben al contrari, i no és estrany trobar agents que a títol individual tinguin una posició clara al respecte entre altres que no tenen cap opinió o alguns que ni tan sols es plantegen el tema, però la majoria és conscient que, en l’exercici de les seves funcions, han de defensar la legalitat que està vigent, hi estiguin d’acord o no. No s’observen fissures en aquest aspecte.

En la meva opinió, la policia ha d’estar sotmesa en tot moment a un marc legal clar i diàfan, des d’un codi penal a un procediment judicial sense esquerdes. Si no s’assoleix la independència, el marc legal actual, amb clares mancances i unes darreres modificacions no del tot reeixides, ja és un model implantat i d’ús habitual arreu del país. Però en el cas de la declaració d’independència, caldria establir des d’un primer moment un nou marc legal el màxim de clar, capaç de posar-se en funcionament des del primer moment per tal de facilitar l’adaptació i les eines necessàries perquè policies, jutges, advocats i altres professionals de l’ambient jurídic es puguin posar en funcionament al més de aviat possible per evitar que els nostres ciutadans no tinguin ni un sol minut d’indefensió o d’inseguretat.

Val a dir que el secretisme i la manca d’informació sobre el procés tranquil·litza ningú, ni a dins ni a fora dels Mossos. Els darrers cessaments i dimissions al voltat de la conselleria d’Interior tampoc ha ajudat a mantenir la calma ni entre els que formem part de la conselleria com els que s’ho miren des de fora. El secretisme dóna ales a les suposicions, i aquestes a sentencies basades en fonts falses o mal contrastades. Tot plegat augmenta la confusió, i al confusió genera intranquil·litat en la societat. Estem veien debats cada vegada més aïrats sobre postures enfrontades, i si no s’aclareixen els dubtes és només qüestió de temps que aquesta inseguretat es traspassi als carrers. Per aquest motiu penso en la importància de la neutralitat de la policia com a element estabilitzador i tranquil·litzador de la societat. Ara, més que mai, hem de demostrar que, malgrat que alguns ho intentin, la policia no ha d’estar al servei dels polítics sinó al servei de la ciutadania, amb la qual treballa a diari i de la qual en forma part.

Penso que, en general, s’hauria d’informar més i millor cadascuna de les posicions utilitzant arguments sòlids però sobretot verídics. La gent té dret a estar informada per poder-se crear una opinió al respecte. Els motius d’aquesta opinió seran diferents a cadascú, però els arguments actuals creen por als partidaris de tots dos bàndols, i la por és la porta de l’agressivitat. Per aquest motiu és necessari que la policia mantingui l’ordre intern i es mostri segura de cara al ciutadà. Els homes i dones als quals servim han de poder veure com hi ha una institució que, siguis de la opinió que siguis, defensarà els teus drets, i això només s’aconseguirà si perceben la Policia com una organització neutral, llunys d’objectius amb finalitats polítiques o interessos partidistes.

No sé si hi ha res més difícil d’aconseguir.