"Els mestres no som herois"

Els mestres no som herois, ni heroïnes, som simples éssers humans, treballadors (no tinc clar si per a l’Administració som essencials) al servei de la comunitat; som pares i mares, som persones que cometen errades i també encerts,... Som tot això í molt més, com qualsevol professional, però no herois, perquè fem la nostra feina mitjançant la raó i el coneixement, no des de la dèria i la irracionalitat. I, per sobre de tot, no esperem medalles. Simplement, fer la nostra feina de la millor manera possible i que els responsables polítics (sí, tot és política) ens la facilitin: que ens arribin els protocols d’actuació a temps; que no els canviïn cada dos per tres; que es coordinin amb la resta de departaments; que ens facilitin material de protecció; que ens facin tests PCR de manera preventiva; que no s’omplin la boca a les rodes de premsa dient que som essencials, quan som irrellevants; que ens consultin alguna vegada...

Tinc clar que els professionals que més cal aplaudir són els que pertanyen al sector sanitari i que després venim la resta. Nosaltres no ens mereixem més que altres professionals. Tots i totes som imprescindibles: els caixers dels supermercats, els transportistes, el personal de neteja, els conductors/es del transport públic, el personal del sector de la restauració, els venedors,... Solament reivindico la nostra tasca perquè és la que millor conec i perquè me l’estimo i vull arribar (com la majoria) cada dilluns a classe sabent que treballo amb 'material' fràgil, amb petites grans persones com són el nostre alumnat, el més valuós.

Des de la modèstia i la humilitat més absoluta, vull retre un petit homenatge i donar molts ànims a tots els meus companys i companyes, al personal d’administració i serveis, a les famílies que ens fan confiança cada dia, per tal que treballem plegats per tirar endavant les nostres escoles en uns moments tan complicats com els que estem vivint.