Els llums de Nadal: contradiccions

Els llums de Nadal són una discussió recurrent any rere any. Que si són molt pobres, que si n'hi ha pocs, que si hi ha carrers que no en tenen, que si no caldria gastar-se ni cinc en això... Doncs aquí la meva contradicció. M'agrada anar pels carrers enllumenats però alhora penso que la gestió i inversió de tot plegat no sé si paga la pena.

Penso en aquells comerços que no estan als carrers cèntrics de les ciutats i que per tant no gaudeixen de l'enllumenat de Nadal (els quals, per cert, també el paguen). I alhora també entenc la impossibilitat logística i sobretot econòmica d'il·luminar qualsevol carrer amb comerços.

I això m'ho va fer pensar el passar per davant d'una coneguda xocolateria d'un dels carrers més cèntrics del país o dels edificis dels grans centres comercials, que gaudeixen de la seva pròpia il·luminació, evidentment pagada per ells.

Per tant, un cop posats tots aquests pensaments contradictoris al cap, arribo a la conclusió que, amb els diners de tots, o s'il·luminen tots els carrers, o que cadascú es busqui la vida per fer la seva botiga més vistosa per atreure els clients.