Els criteris que determinen la inversió en infraestructures són polítics, no racionals

Ja fa temps que vaig llegir Anatomía de un desencuentro, de Germà Bel, on explicava "la Cataluña que es y la España que no pudo ser" i, amb xifres a la mà, analitzava de forma exhaustiva els criteris que es consideraven -i que es segueixen considerant- quan s'han de desenvolupar projectes relatius a les infraestructures a escala estatal.

La meva indignació anava in crescendo a mesura que m'adonava dels arguments i les dades aportades, perquè en cap cas privaven les raons de tipus econòmic i orogràfic; la conveniència política era el factor determinant a l'hora de prendre decisions.

Fa un temps llegia, però no pas sorprès, que un grup d'empresaris de l'Aragó, argumentant la "lealtad de país", reclamaven que el corredor del Mediterrani passés per terres aragoneses. Una vegada més, criteris polítics en substitució dels racionals. 

Sóc conscient que tot plegat no té res a veure amb la pel·lícula dirigida per Florián Rey l'any 1935, però posats a dir bajanades, no puc més que qualificar la petició empresarial com una mostra mal interpretada d'aquell tòpic tan estès anomenat 'Nobleza baturra'.