Volem seny dels bisbes catalans

La Conferència Episcopal Tarraconense ha fet pública una carta en resposta a la de la germana de Jordi Turull, ara mateix en vaga de fam junt amb tres companys més. Dolguda -segons ella- per la fins avui nul·la implicació dels bisbes catalans, expressant la seva preocupació i el seu respecte davant la vaga de fam que fan els quatre polítics empresonats, que posa en perill la seva salut i fins i tot la seva vida. Afegeixen que costa d'entendre la llarga presó preventiva i confien en que les autoritats judicials competents resoldran de forma ràpida els recursos presentats, així com esperen que el judici tindrà totes les garanties jurídiques, tot plegat en el menys temps possible. També dir que el bisbat de Solsona s'ha adherit al dejuni voluntari que es farà cada divendres, mentre duri la vaga dels polítics presos.

Amb tot el respecte que em mereix l'Església catalana, no cal dir que hi estic completament d'acord amb tot el que diuen. Ara bé, també m'agradaria que davant de les paraules del president Torra gairebé incitant a la violència ciutadana, paraules impresentables de qualsevol governant i que ens han fet caure la cara de vergonya a molta gent, he trobat a faltar el seu mestratge sobre aquest tema tan d'actualitat i una crida a la calma i a la concòrdia. I el seu silenci, realment em preocupa.

Espero que els nostres bisbes ens guiïn en aquests moments de tensió amb les seves paraules sempre sàvies i que més que mai necessitem per trobar el proverbial seny que sembla que els nostres representants polítics han perdut pel camí. Ara més que mai ens convenen les seves reflexions i espero que siguin prou valents per denunciar el xantatge d'una opció política que en vol fer de la violència la seva manera d'aconseguir els seus objectius. I això sí és una obligació de la Conferència Episcopal Tarraconense.