Sobre els barris marginats per les empreses de 'motosharing'

Soc un usuari habitual dels serveis de motos elèctriques compartides que diverses empreses ofereixen a Barcelona.

Em sembla força útil, ecològic i tot el que es vulgui... sempre que pugui deixar la moto allà on vull anar.

El problema que em trobo sistemàticament és que hi ha barris de la ciutat que queden sistemàticament fora de l'abast d'aquest servei.

El 2008 vaig contribuir professionalment al desplegament de la primera generació del Bicing. Llavors, es va evitar estendre el servei a barris de zones elevades pel fet que els usuaris no tindrien cap problema per fer trajectes de baixada, però de pujada... En definitiva, que donar servei a aquestes àrees podrien desequilibrar la logística del servei i mai s'aconseguiria donar satisfacció a la mena de demanda d'aquestes zones a un cost raonable.

A poc a poc i, amb l'experiència d'anys el problema es va començar a reduir.

Però amb les motos elèctriques aquest problema ja no existeix. Sobretot tenint en compte que, en aquests casos, no hi ha estacions on s'ha de subministrar bicicletes o motos, sinó que els usuaris les deixen allà on més els convé.

Els motius pels quals aquestes empreses no donen cobertura a determinats barris deuen ser diversos, però tots relacionats amb la rendibilitat del negoci:  que els resulta costós enviar-hi operaris ('swapers', en diuen) a canviar les bateries gastades de les motos que s'hi estacionessin. Que potser aquells barris no asseguren una utilització prou intensiva de les motos, etcètera.

Ja que l'ajuntament està en actitud de regular aquestes noves formes de mobilitat, també podria ser més exigent amb les empreses i exigir-los una cobertura més solidària de la ciutat. No de cop, potser, però sí uns compromisos de desplegament.

És més: hauria de ser l'AMB qui regulés a quests serveis i n'exigís el mateix. Per a tota l'Àrea Metropolitana.