Els anònims, herois de la nostra societat

És cert, no suporto més el món polític d'aquest país, que un dia sí i l'altre també intenten enganyar-nos amb les seves mentides. Farta estic de jutges, de corruptes, de violadors, d'assassins, dels bancs, dels capitalistes, de la televisió i de molta informació que sol vol distraure a la població. Farta sí, molt farta! Però què fer?

Jo encara estic viva i tot això em repercuteix i recau en la meva quotidianitat; ja sigui que si la meva neboda no té feina, que si la filla de la meva amiga no pot estudiar, que si el meu marit no pot troba una feina, que si la mare no té ajudes de la dependència, que si el veí està enfadat amb les motos a les voreres.

Val! Ja no puc més... i?, què fer quan la vida a mi m'agrada molt, quan encara sento emoció en veure la tardor o la sortida del sol, per cert, que es veu tan bé aquí a Barcelona.

Ja ho sé! Ampliar la meva visió i participar amb tanta gent anònima que estan realitzant un bellíssim treball, potser no fan soroll, però allí pots veure'ls , al costat dels refugiats, al costat de persones grans dependents, ajudant a gent que viu al carrer (Arrels és un bon exemple). També al costat de polítics honestos del nostre país, n'hi ha pocs, sí, però jo crec en l'Ada Colau o amb la Mònica Oltra.

Hi ha dones i homes que no veiem, però ells hi són i sí, ells creuen que junts es pot millorar la societat. I aquestes persones anònimes que no veiem, si lluiten sense cap recompensa personal, ells són per mi els grans herois de la nostra societat .

I és veritat que criticar sense implicació és gairebé un camí sense cap sortida encaminada a l'apatia i l'angoixa. I  en canvi col·laborar amb milers de persones anònimes que creuen en la força de la societat pot ser un camí a esperança