"Estima't, és la lliçó del primer dia de curs i la més important"

Carta d'una educadora emocional a alumnes amb baixa autoestima:

T’avergonyeixes de tu, del teu cos... no tens aquells ulls, aquella figura, aquella brillantor i seguretat. Somies en ser tot allò que no ets, i et repeteixes; si fos més llesta, si fos més prima, si fos més atrevida... no tindria problemes. Sents que és natural que els altres també s’avergonyeixen de tu i et costa tant creure en tu mateixa que la resta tampoc ho fa. De vegades no cal una paraula, ni un insult, sents que les mirades parlen per si soles i et diuen que no són capaces de dissimular la decepció que causes quan algú et mira. Et creus que mereixes el menyspreu, l’insult, i que no pots ser estimada per ningú, i molt menys per tu mateixa. Comença el fàstic, i amb ell la mort en vida. Et sents transparent, ningú et veu, ningú et mira, no et queixes, no fas soroll.

Potser no ets la més bonica, ni la més llesta, ni la més àgil, però qui ho és? Que fa que algú sigui millor que un altre? Uns ulls blaus? Un cos ossut? Un 10 a l’examen? Sovint darrera d’aquell cos hi ha hores de gimnàs, darrera d’aquell 10 sacrifici i estudi, darrera d’aquell estil hores de botigues... i darrera d’un somriure, de caminar amb fermesa i d’una esquena recta i segura, hi ha moltes hores d’estimar-se un mateix, i sobretot de saber-se perdonar els defectes i els errors.

ESTIMA’T!!! És la lliçó del primer dia de curs, la lliçó més important per sentir-te viva!