El pare Manel s'haurà trobat les portes del Cel obertes de bat a bat

Manel Pousa, el ’pare Manel’. / RICARD CUGAT

El pare Manel era un capellà atípic. Amic d’artistes i cantants i corredor de maratons. N’havia fet més de 50. L’última, la de Barcelona de l’any 2000, després de casar una parella d’atletes. En acabar la cerimònia, els dos nuvis anaven a fer-la, i ell, engrescat, es va treure els hàbits i se’n va anar també a córrer-la.

Fa un parell d’anys em va dir que ja no corria perquè tenia els genolls fotuts, però caminava tot el que podia. Això sí, sense patir; “Ja patiré quan vagi a l’Infern” em va dir. Estic segur que, si hi ha Cel, s’haurà trobat les seves portes ben obertes. De bat a bat.