El meu agraïment pels grans regals de reis

Aquest any als Reis d’Orient els vull agrair tot allò que m’han portat de mica en mica, poc a poc, sense jo adonar-me’n 

He pogut desembolicar la seguretat en mi mateixa que quasi vaig perdre; el deixar de tenir por a canviar per a millor i deixar enrere tot allò no em convenia. Recordo que treballava en un hotel; m’encantava, llàstima que no cobrava, i per un instant, vaig dubtar de si trobaria alguna cosa millor. 

He donat la benvinguda a un canvi radical a la meva vida que sens dubte em feia molta falta; aquest va ser dels millors paquets per obrir.

I tal com Deu mana, diuen, no hi va faltar la millor de les sorpreses: qui m’anava a dir a mi seria que capaç d’aprendre a tenir paciència, no perdre els nervis massa sovint (com feia abans), a callar quan no hi ha res a dir, a mossegar-me la llengua i agafar una mica més de control a la meva vida.

He trobat una nova feina; he après informàtica, que no és pas el meu fort; ara em faig creus de què feia jo sense les tecles control-alt-sup i sense tabulador. Cobro a final de mes, visc en un pis de lloguer que em fa feliç, tinc una família que no em puc pas queixar (malgrat de vegades em treuen de polleguera), un gat que té 17 anys i que porto enganxat darrera meu dia i nit -des de un bon dia que va aterrar a casa-, i he conegut gent nova que m’han ensenyat moltíssimes coses que no sabia.

Sempre he tingut la sensació que la nit de Reis té una màgia especial; de vegades els millors regals apareixen el dia menys esperat, sols cal adonar-se’n, i no deixar-los passar com tantes coses que deixem caure en un simple oblit.