02 jun 2020

Ir a contenido

El llaminer pastís de la mort a Barcelona

Manuel Monterde

Ataúdes en el tanatorio de la Ronda de Dalt.

Ataúdes en el tanatorio de la Ronda de Dalt. / DANNY CAMINAL

Benvolguda alcaldessa,

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Tot i no ser veí de Barcelona, estic seguint amb gran interès les notícies a propòsit de la vostra intenció i del vostre Govern de crear una funerària municipal o, com a mínim, la voluntat de prendre mesures, per tal d'abaratir els elevadíssims costos dels enterraments a la ciutat. Un projecte del tot beneficiós per a la ciutadania que malauradament no es materialitza mai. Poca cosa sé jo de les complexes negociacions polítiques que porteu a terme per aconseguir aquesta millora en un servei que, recordem-ho, no és cap caprici, sinó essencial, obligatori i immediat. Si sé, però, com a damnificat el dolor moral i econòmic que mou un tema que em va afectar directament fa 14 mesos, quan va morir la meva mare en un hospital sociosanitari barceloní, tot i que la vaig enterrar a Santa Coloma de Gramenet. 

El 14 de novembre de 2016 vaig patir un encara presumpte abús funerari per part de l'empresa privada que opera a Serveis Funeraris de Barcelona. El diguem-ne 'professional' que em va atendre, va ser molt hàbil a ensenyar-me només els fèretres VIP (em va amagar l'existència de la sala on hi havia els taüts de gamma mitjana). Tampoc em va dir, per simple humanitat, que el servei estava liberalitzat i que estava perdent temps en l'obertura de la sala de vetlla a Santa Coloma —població veïna on vaig pagar aquell mateix matí la resta del servei a la funerària local—, no anant directament a la funerària a la qual ja em dirigia quan una infermera em va reorientar en sentit contrari. Vaig perdre tot el matí. Poc els va importar la meva alta minusvalidesa visual. Vaig ser derivat per aquella infermera a Sancho de Ávila des de l'hospital on va morir la meva mare sota un fals imperatiu legal.

Vaig denunciar el cas a l'Ajuntament que presidiu en una instància dirigida a vós que va obtenir resposta el 29 de desembre de 2016. M'hi van expressar entre altres coses que "l'Ajuntament està posant mà a l'obra perquè fets com aquest no es tornin a repetir" i que estaven vostès "treballant per a la creació d'una empresa funerària municipal amb l'objectiu de garantir la competència, la qualitat, l'accessibilitat de la ciutadania a aquests serveis, la baixada de preu mitjà i l'excel·lència del servei."

Des de llavors, són molts els enterraments que s'han fet a la ciutat. Moltes famílies han hagut de patir els preus elevats que aplica el duopoli funerari (Mémora-Áltima) que es reparteix el llaminer pastís de la mort a Barcelona, sense que s'hagin materialitzat els esforços que em vau expressar en el vostre correu de resposta. És per això que demano voluntat per part de tots els grups polítics per tal que Barcelona deixi de ser la ciutat més cara d'Espanya a enterrar els seus morts. Cal, sobretot, que les empreses funeràries deixin d'aprofitar-se de l'estat d'extrema vulnerabilitat de les famílies i que la informació que geriàtrics, hospitals i metges que certifiquen la mort als domicilis, sigui unívoca verbalment i per escrit, tot remarcant la lliure elecció de servei funerari per part de les famílies i prohibint l'enviament predeterminat a qualsevol de les grans funeràries que es reparteixen la ciutat. L'ésser humà no pot arribar a tal misèria a canvi de diners i favors.

Participaciones de loslectores

Másdebates