Educar en la llibertat per preservar la democràcia

Tot i que la majoria estem en contra de les dictadures, potser, massa sovint es defensen els símbols franquistes. Tot i que la majoria estem en contra de la violència, potser  massa sovint es defensa la necessitat d'una "bufetada a temps".  

Potser els defensors dels símbols esmentats no s'adonen que fent-lo per raons històriques, o pel que sigui, banalitzen els mals que poden derivar-se d'un govern arbitrari i repressor. I no fan el que cal, per ressaltar la importància de la democràcia, és a dir, la importància de la participació i el consens. Potser els defensors dels clatellots no s'adonen que fent-lo per raons d'eficàcia, o pel que sigui, banalitzen la importància de la falta de llibertat. I no fan el que cal per ressaltar la importància de l'afecte i l'acord.

De la dictadura franquista es parla molt. De l'educació dura o severa també es parla molt. Avui se sap que dins de les famílies on la duresa és excessiva, les desviacions conductuals són més freqüents. Se sap també que el desenvolupament social i intel·lectual és més positiu si el nen, dins d'uns límits raonables, és lliure per desplaçar-se i explorar el seu entorn. Per manifestar el seu desacord, enfadant-se, sense por a ser castigat. Per fer certes coses sol, fins i tot aquelles que comportin algun perill, per exemple, transportar objectes o menjar sol. Per decidir sobre coses que l'afectin: la seva habitació, la seva roba, el seu horari....