Visc al Maresme i des del 12 de març només havia sortit un cop a comprar prop de casa. El 25 de març, però, vaig haver d'anar fins a Barcelona a portar la compra als meus pares que són grup de risc. No vaig trobar cap control policial en tot el trajecte. El que sí hi vaig trobar va ser un munt de gent insolidària, passejant, comprant en parelles i trios, badant pels carrers com si res.
Cada dia a les notícies, morts i infectats, hospitals saturats, personal sanitari jugant-se la vida, altres professionals (caixers, farmacèutics, bombers, policies, personal de neteja) exposant-se... I uns desgraciats, que no mereixen ni l'aire que respiren, saltant-se el confinament. Uns privilegiats a qui només se'ls hi demana que es quedin a casa.
La misèria moral... Quanta indignació i quina impotència he sentit!