El dret a la autodeterminació, un dels drets humans més importants

Després de la reunió entre els presidents Torra i Sánchez, la vicepresidenta Calvo, a preguntes dels periodistes, ha manifestat que el dret d’autodeterminació no existeix a la Constitució Espanyola ni a cap constitució d’altres Estats i que, per tant, no hi ha res que el govern espanyol pugui dir o fer en aquest tema.

Està clar que aquest dret no està implícitament detallat a cap constitució, però sí al Pacte Internacional de Drets Civíls i Polítics aprovat per la ONU al 1966 i ratificat posteriorment per la majoria d’estats del món. Espanya el va ratificar al 1977.

Per tant, estem parlant d’un dels drets humans universals més importants que, evidentment, queda per sobre de qualsevol constitució. És a dir, no és necessari que aquest dret estigui detallat a cap constitució, ja que és prioritari davant de qualsevol norma o llei de qualsevol Estat.

En un dels apartats d’aquest Pacte Internacional es diu que “pot haver secessió d’un poble com a grup diferenciat dins d’un Estat, quan l’exercici d’autodeterminació intern sigui impossible perquè aquest poble sigui perseguit, discriminat i no sembli existir una solució factíble”.

Sembla una mica el que ens passa aquí. Per tant, la manifestació de la vicepresidenta -per dir-ho suau- és inexàcta i pot dur a engany.