"Fins que la dona deixi de ser 'l'altre' no hi haurà igualtat"

En un món cada vegada més acollidor envers els col·lectius vulnerabilitzats és evident que avui en dia les dones tenim més drets i llibertats que mai, però és fàcil oblidar un fet important: les dones no som una minoria. Aleshores, com és que pràcticament no s’investiguen malalties com l’endometriosi, que s’estima que afecta una de cada deu dones?

Com és que no s’ensenya que les cardiopaties, principal causa de mort en dones, es manifesten amb símptomes diferents que en homes? Com és que, fins fa relativament poc, s’excloïen les dones dels assaigs clínics sistemàticament per “evitar complicacions hormonals” en els estudis? Com és que una de cada tres dones experimenta violència física o sexual i encara es qüestiona més el seu relat que el dels agressors?

No som una minoria ni una excepció. Tanmateix, la societat insisteix a tractar-nos com una desviació del model. El que més em preocupa no és que les dones estiguem oprimides, sinó que les nostres experiències segueixen tractant-se com a marginals, com si la vida de la meitat del món estigués supeditada a la normalitat masculina. Fins que la dona deixi de ser “l'altre” i se la reconegui simplement com a humana, la igualtat seguirà fora del nostre abast.