03 jul 2020

Ir a contenido

Dofins en captiveri

Roger Martínez Iglesias

Roger Martínez Iglesias

Entretodos

¿Eres partidario de cerrar el Zoo de Barcelona?

Escríbenos una carta con tus argumentos a favor o en contra de mantener abierto el parque

"El meu nom és Anak, vaig néixer al mar del Carib i allà vaig créixer amb la meva família i la meva manada de dofins. Junts jugàvem, nedàvem, pescàvem i convivíem feliçment, però un dia uns caçadors de dofins ens van acorralar entre reixes i arpons. L'aigua es va tenyir del vermell de la sang de la meva família i companys; alguns d'ells intentaven fugir d'aquell horror, d'altres intentaven ajudar als seus companys ferits i alguns eren agafats vius i trets a la superfície, com jo.

Vaig ser treta a la superfície, capturada i transportada al Zoo de Barcelona. Aquí, amb tot el rebombori de la gent i els flaixos, ja no recordo el que és la pau, i menys mal que ja no he de suportar la forta música i els aplaudiments dels espectacles que em feien fer. Ara visc morta en vida en un bassal d'uns pocs metres cúbics i ja no recordo el que era la llibertat."

Està àmpliament demostrat que els dofins són animals molt intel·ligents, sociables, íntimament units als seus grups i capaços de comunicar-se mitjançant complexes vocalitzacions. En captivitat no poden satisfer les seves necessitats bàsiques, han d'estar constantment medicats per l'estrès que pateixen i en molts casos adopten conductes antinaturals, arribant inclús a autolesionar-se o suïcidar-se. L'entreteniment basat en el patiment dels animals és anacrònic i immoral, ja és hora de dir adéu al dolfinari del Zoo de Barcelona.

Participaciones de loslectores

Másdebates