Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Carta dels docents a les famílies"

Protesta de profesores entre Granollers y La Roca del Vallès.

Protesta de profesores entre Granollers y La Roca del Vallès.

Com és sabut, els docents del país estem immersos en un procés de reivindicacions respecte a les condicions generals de la nostra tasca professional. Aquest comunicat vol fer-vos arribar una sèrie de reflexions que desitgem compartir amb vosaltres per aclarir alguns aspectes de la nostra reivindicació.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

La primera qüestió, i que creiem que és la més important, té a veure amb aclarir la naturalesa de les nostres reivindicacions, i és que aquestes són fonamentalment pedagògiques. Demanem que els vostres (i nostres) fills i filles puguin desenvolupar els seus aprenentatges en les millors condicions possibles, i ho demanem perquè no trobem admissible que l’alumnat no pugui exercir amb plenitud el seu dret a l’aprenentatge perquè les aules estan massificades, perquè les temperatures a l’estiu ratllen la perillositat per la salut física, o perquè manquen especialistes per atendre les necessitats especials de l’alumnat i que això incideix de forma directa en el benestar educatiu i emocional de l’alumnat. Es pot pensar que les aules no estan més massificades que anys enrere, però el que és un fet és que a causa de les dificultats d’atenció de l’alumnat, l’augment de la diversitat a les aules, i l’increment dels trastorns relacionats amb l’aprenentatge o la salut mental, el nombre actual d’alumnes per aula és inassumible tant per la tasca docent com pel bon desenvolupament de l’alumnat. I per això calen recursos, i això és el que demanem.

En segon lloc, l’excés de burocràcia a la que es sotmet el professorat, en atenció moltes vegades a aspectes no pedagògics, i sovint a instàncies de càrrecs administratius que han tingut poc o gens a veure amb la docència, dificulten la tasca purament docent de preparar i revisar materials i activitats per tal de millorar la qualitat educativa. Volem per als nostres fills i filles una educació pública de qualitat, i per això cal un canvi de paradigma en el model educatiu on es tingui en compte el criteri professional i especialitzat del professorat. Per això també calen recursos, però sobretot el retorn del reconeixement d’un prestigi professional que fa temps que està en retrocés.

La tercera té a veure amb la percepció social de les reivindicacions. Hi ha qui ha volgut convèncer l’opinió pública que les accions que s’estan duent a terme (aturada de classes, anul·lació de sortides, colònies i esdeveniments diversos, etc.) van en contra de l’alumnat. Això és fals. Aquestes accions es prenen com a mesura de pressió vers l’Administració, però també per visibilitzar que moltes d’aquestes activitats de les que fins ara han participat els alumnes s’han realitzat en gran mesura gràcies a la bona voluntat, la dedicació desinteressada i la feina no retribuïda i fora d’horari del col·lectiu docent. Cal recordar que la nostra tasca és educar i que dins d’aquesta tasca una opció, molt convenient però no obligatòria, és fer activitats fora del centre o fora d’horari.

El professorat va de colònies i munta comiats de l’alumnat amb moltíssima il·lusió i implicació, però també fora del seu horari i sense retribució. I el problema que ha sobrevingut és que s’ha naturalitzat com que "ha de ser així", acabant assimilant els centres educatius públics a entitats de lleure i pseudoagències de viatges, activitats que per moltes famílies acaben sent una càrrega econòmica difícil de suportar o que directament no poden assumir, amb el desplaçament social de l’alumnat vulnerable que això representa. En aquest sentit reclamem que les activitats que fem fora d’horari siguin reconegudes com a laborals i, per tant, retribuïdes adequadament.

Finalment, és cert que les demandes inclouen millores en les condicions laborals, però no és menys cert que aquestes demandes tenen a veure amb la deixadesa per part de l’Administració a l’hora d’actualitzar les condicions d’aquells que tenim cura dels vostres (i nostres) fills i filles. Això significa un clar menyspreu per la professió, així com un progressiu desprestigi i una assumpció de cada cop més tasques a canvi d’uns sous que fa anys que no s’han equiparat al nivell de vida.

Reivindiquem el prestigi de la tasca docent i el seu reconeixement, també en el seu aspecte econòmic, per l’alt grau de responsabilitat i formació que requereix i, sobretot, perquè pensem que l’educació és el puntal principal d’una societat democràtica i lliure. I això no és possible sense una educació pública digna, i perquè sigui així cal tenir-la en la consideració majúscula que es mereix.

Participaciones de loslectores

Másdebates