Docència suprema al Tribunal Suprem: la lliçó de la filòloga Gemma Rigau

Els titulars periodístics -similars tots a "Lliçó de llengua catalana que deixa bocabadat al Suprem"- ja feien presagiar que la notícia era d'aquelles per sucar-hi pa. Van despertar el meu interès, curiós de mena quan es tracta d'ampliar coneixements propis. Hi vaig aprofundir i en vaig treure molt de profit.

A més a més, una filòloga -un càrrec destacat de l'Institut d'Estudis Catalans- n'era la protagonista, ergo, l'aprenentatge estava assegurat per a qualsevol persona interessada.

El judici pel procés va dur l'esmentada filòloga, la senyora Gemma Rigau, davant del Tribunal Suprem a explicar que la frase "El dia 1 d'octubre s'ha de celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya" (en castellà "se ha de celebrar") podia tenir un sentit imperatiu, però en català -llengua original del text- el sentit era enunciatiu. Afirmació argumentada lingüísticament i pragmàtica. Heus aquí doncs, el perquè dels titulars.

Ras i curt: una lliçó magistral i afortunadament pública de llengua catalana i castellana, d'ètica, de moral, de raonament, d'educació; què més s'hi podria dir?

Finalment, m'adreço a la senyora Rigau, amb el seu permís: no tinc el plaer de conèixer-la però no dubto que m'encantaria. Sóc un apassionat per la llengua i en gaudeixo tant com puc. I així, exerceixo de mestre, intentant encomanar aquest gaudi a alumnat, companys, famílies i també familiars i amics meus. Per tot el que he exposat en aquesta carta -i per altres motius que he hagut d'obviar per manca d'espai-, vull afegir-me a les felicitacions que, de ben segur, haurà rebut. També li dono les gràcies per la lloable i extraordinària feina feta des del judici pel procés.

Mercès per la seva atenció.