Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Distanciament social per sempre?

Vista del paseo de la Castellana, en Madrid, cortada al tráfico

Vista del paseo de la Castellana, en Madrid, cortada al tráfico / J. GUILLÉN / EFE

M'agradaria que algú m'expliques si aquestes mesures que s'estan implementant (i que jo qualifico d'inhumanes), englobades dins l'esgarrifós epígraf de distanciament social, s'aniran atenuant a mida en què previsiblement ho farà també la càrrega letal d'aquest virus o si han arribat per crear un pòsit de costums que acabarà definitivament per aïllar-nos.

Entretodos

Tenint en compte que ben aviat ens començarem a habituar a interrogar-nos a través de planxes de metacrilat, a les funestes separacions de seguretat que impossibilitaran la més mínima confidència o a la consigna, fal·laç, de què qui no ens besa o abraça ho fa a fi de sanitosa bona voluntat, parlant en plata: consentirem de veritat renunciar a ser persones? Ens deixarem prendre aquesta necessitat de ser-ho? Ei, que no és parlar d'una cosa menor, eh? Ni una niciesa qualsevol. És parlar de drets bàsics!

Potser la solució serà tornar voluntàriament a confinar-nos a casa. Per només sortir-ne a estones, a prendre solitàriament l'aire. No debades (potser) algú va assimilar el mot 'pau' a les quatre parets que encerclen l'espai interior del qual hem vingut a convenir com a llar, i a posseir com a nostra. Estaria pensant en el futur, ara fet ja aquest present que ens interroga?

Participaciones de loslectores

Másdebates