"Per què diem 'no' a una escola inclusiva?"

Sóc estudiant de Pedagogia i crec que tothom qui estudia i/o treballa en aquest àmbit estarà d’acord en que una educació inclusiva és realment necessària. Una societat democràtica ha de poder dir amb seguretat i fermesa que és inclusiva. No pot ser que l’educació, un dels seus pilars més importants i que diu molt d’un país estigui sent desigual i segregada. El problema radica en què ens trobem amb una metodologia rutinària, bàsica, amb la mateixa avaluació i ensenyança per a tot l’alumnat. Simplement usen un tipus estàndard.

I els alumnes són més que uns cervells amb l’obligació d’assolir uns aprenentatges per a la vida laboral que els espera. Tenen problemes, inquietuds, necessitats i mancances, i el sistema educatiu (ja no dic els docents perquè considero que el problema és global) els ha de fer front. I a tot això, el docent hi ha de poder fer front, amb l'ajuda si cal de més adults o de familiars de l’alumnat. I a més, com a punt a favor de la diversitat a l’aula, la compartició d’idees entre l’alumnat pot ser molt gratificant, sobretot en l’àmbit de la tolerància i l’equitat.

A més a més, sembla que les escoles competeixen sobre quina és més innovadora segons qui tingui la tecnologia més potent del mercat, intentant demostrar que estem en plena època de pedagogia postmoderna. Des del meu humil punt de vista, la pedagogia no es tracta d’això, i la veritat és que ofèn.

És fantàstic que les escoles tinguin prou eines per facilitar l’aprenentatge dels alumnes, però això no significa que siguin una escola innovadora. Una escola amb aquesta característica ha de ser democràtica, equitativa, solidària i tolerant, entre d’altres qualitats. Si un institut té la millor tecnologia del mercat però no sap com afrontar la violència a les aules, la discriminació o la desigualtat, no té res d’innovadora. Aquesta, entre d'altres, ha de percebre la diversitat com a riquesa.