Déu salvi les enquestes i perdoni els qui les fan possibles

Per què tanta gent s'estranya que hagi guanyat Donald Trump? A Europa anem en la mateixa línia. L'ascens de grups xenòfobs i islamòfobs fa que entrin amb força a nombrosos parlaments europeus. Podem veure-ho al parlament alemany o a França, on el partit de Le Pen és cada cop més popular. Només cal mirar l'ultradreta xenòfoba que, des de fa temps, governa a països com Polònia o Àustria, els arguments antiimigració dels partidaris del 'brexit' al Regne Unit, o la força dels euroescèptics en el mateix Parlament europeu.

Des de l'obertura de fronteres, s'han generat inquietuds que el populisme, ajudat pel context de greu crisi econòmica mundial, ha aprofitat per fer resorgir una autèntica xenofòbia cultural i ha fet creure als votants desencisats que la globalització i la immigració són els autèntics enemics a batre, els únics responsables de tots els mals.

Trump no és més que la resposta d'aquest populisme i aquest sentiment 'anti-stablishment', acompanyat d'un error importantíssim d'estratègia i comunicació política del Partit Demòcrata.

El primer, presentar com a candidata una dona que representa el nucli més dur de l'establishment dels EEUU, en detriment de Bernie Sanders, tot i que teòricament va ser escollida a unes primàries "netes". Tothom sap quin és el problema de Hillary: una dona corrumpuda pel sistema, amb una dedicació de 40 anys a les seves espatlles, i que encarna la vella política que tanta desafecció genera avui dia. 

En canvi, dins del partit demòcrata, Sanders representava l'alternativa real d'esquerres i una nova manera de fer política. Aquest candidat parlava d'una autèntica revolució democràtica, missatge allunyat del de Clinton, la candidata de Wall Street, que durant cap moment de la campanya no ha sabut il·lusionar ni al seu propi electorat.

I el més important, tant el discurs de Trump com el de Sanders apel·laven a les mateixes classes socials, les més vulnerables i castigades per la crisi: antigues classes mitjanes empobrides i classes populars cada cop amb nivells de benestar més baixos. Aquestes, entre votar populisme o establishment, s'han decantat majoritàriament per la primera opció. Aquesta franja social tenia clar que Wall Street és un dels principals responsables de la seva situació actual. Un cop eliminat Sanders, Trump només havia de dir el que volien sentir. Més enllà de la seva retòrica masclista i xenòfoba, Trump ha posat sobre la taula el que la gent volia escoltar, que no és altra cosa que els greus problemes i les desigualtats existents a la societat americana i que Wall Street sempre ha intentat maquillar.

De fet ja hi ha més d'un estudi que apunta que Sanders s'hagués imposat còmodament a Trump si hagués estat al candidat. Els encarregats de la campanya electoral del Partit Demòcrata han errat, tant o més que els sondejos electorals, l'anàlisi de la societat americana.

Així que... Déu salvi les enquestes i perdoni els qui les fan possibles!!!