"Després del futbol, la vida segueix"

Una mica de tot. Pels carrers, molta gent celebrà el triomf de la selecció espanyola al Mundial, i no hi ha, ni ha d’haver, cap problema, excepte pels sectors als que no els agrada el triomf ni la celebració quan es tracta de la selecció espanyola (en canvi, sense cap objecció i fins i tot defensant la celebració de triomfs de seleccions estrangeres a casa nostra, unes més que d’altres, però en fi).

Amb tot, algunes celebracions sanes per convicció patriòtica al respecte es bescanvien per brutalitat i excusa per prestar-se a actes incívics de tota mena (a països com França amb destrosses per part de seleccions pròpies o estrangeres com a guerra de guerrilles quan perden però també, i més greu, quan guanyen). Però tot plegat no deixa de ser ‘pa i circ’ favorable a la classe política de tot color polític per distreure la gent mentre aquesta segueix amb les seves ‘històries’.

Amb tot, ens podem alegrar del triomf d’Espanya (o Catalunya en el seu cas, o de qualsevol equip) però la veritat és que si la gent es mobilitzés així pels reptes actuals com la sanitat, educació, precarietat laboral o l'habitatge, com quan es tracta del futbol, bona part dels problemes actuals serien molt menys greus. Per cert, un argument just ara emprat per alguns sectors dels quals no es recorda que hagin esgrimit aquest argument respecte el triomf i celebracions de seleccions i equips catalans o d’altres (ni tampoc s’hagin mobilitzat).

Però després del futbol, la vida segueix, amb els seus més i els seus menys.