"Després del dol per la meva dona, he de seguir el meu destí"

Des de la distància en el temps i amb l'esperança de nous horitzons la vida s'obre camí. Ja fa més d'un any que l'enemic silenciós, el destructor total del qual parlava a la primera carta, es va activar al cos de la meva dona i a la mateixa velocitat que va arribar se la va endur. Et quedes dins un núvol de boira espessa que no et deixa veure res més enllà del dolor. 

Si aquesta situació sembla la pitjor, no ho és, el pitjor ve després, quan la boira escampa, et veus sol, sense rumb ni objectius. La construcció d'una nova vida és una escala interminable sense replans. M'aixeco cada dia i segueixo, cada dia és un nou començament. Dia rere dia, lluito per seguir, veig el final de túnel, amistats noves, persones que no intenten compadir-te ni jutjar-te sinó ajudar-te perquè visquis. 

Portaré sempre la meva estimada Anna al cor, però l'haig de deixar marxar i construir de nou. Encara que sembli que vull esborrar el seu record, només intento sobreviure acompanyat d'aquest. L'Anna sempre serà dins meu i sempre hi haurà una part d'ella. 

Serà l'última carta, haig de seguir el meu destí. La lluita segueix. El túnel és molt llarg.