"Després de passar per dues quarentenes, tots hauríem de tenir dret a fer-nos la prova del covid"

Ja al mes de març que vaig viure el confinament com la majoria, però convivint amb el virus, ja que una companya de pis es va infectar la primera setmana (és infermera). És a dir, confinada i en quarantena.

Va passar el confinament i, feliç, vaig poder anar cap a Lleida (la meva ciutat natal) a veure la meva família.  I vés per on, al cap d'uns dies ve una amiga de Barcelona a passar-hi uns dies, i tres dies més tard (ja a Barcelona) em truca dient que té febre, que li fan el test del covid-19 i ha donat positiu! I puc assegurar que més respectuosa amb les mesures no conec a ningú, però...

Una vegada en diu que està contagiada ja us podeu imaginar la meva situació. Amb qui va estar? Què va fer? I jo un altre cop en quarantena. Potser no tindré el famós i antipàtic virus, però l'enorme angoixa ningú me la pot treure. He infectat algú? Quants dies fa que vaig veure a la mare, o la Maria, la Teresa, L'Àngels... i amb el Jesús, quin dia hi vaig parlar? I vaig veure al veï... Quin patiment, Déu! Por, temor, angoixa entre confinaments, quarantena... I sense capacitat per fer-me el test (ni jo, ni les persones properes) fins que no tinguem símptomes.

En fi... només vull transmetre que no facilitar proves de diagnòstic per saber si estem o no infectats, o si som transmissors del virus o no, provoca molta preocupació a la gent comuna, en el meu cas no sols per mi sinó per la gent del meu voltant. '

Sí que es fan tests preventius als futbolistes, als polítics... I nosaltres qué? No hi tenim dret? Hem de seguir patint sense saber si estem o no infectats, sense saber si som transmissors o no? El sistema de salut i el nostre Govern ha de valorar que l'angoixa, el patiment, el temor, la por... també són factors de risc per a la nostra salut.

.