En defensa de Catalunya

I que més falta? Ara, la llengua i l'escola catalana; sembla que això no tingui aturador... Després de veure la resposta del Govern espanyol a les legítimes aspiracions de gran part de catalans per la independència, o com a mínim, per una major autonomia, a base de garrotades (1 d'octubre), una aplicació sectària i inapropiada de l'article 155 de la Constitució (cessament i usurpament del Govern legítim de Catalunya, amb tot el que això comporta, com la liquidació del Diplocat i l'Agencia Tributària Catalana), suspensió del Parlament, noves eleccions (sense respectar el resultat) i obertura d'una causa general contra l'independentisme amb multitud de causes judicials obertes, amb polítics empresonats i d'altres a l'exili, acusats de greus delictes com rebel·lió i sedició, quan mai s'ha promogut la violència, penso que una sortida pactada, que fora el més raonable, és molt difícil, doncs el PP, a pesar de ser un dels partits més corruptes d'Europa, se sent fort actuant contra Catalunya i més tenint com té, el suport incondicional de Ciudadanos i PSOE (no ho oblidem mai). Com veiem, la repressió no s'atura.

Però, què podem fer la ciutadania per capgirar la situació? M'ho he preguntat molts cops i crec que, més enllà de vistoses manifestacions, sense resultats pràctics, hauríem de passar a l'acció, evidentment, d'una manera legítima i legal. M'explico: com tots sabem, el Govern no escolta la ciutadania, el Govern solament escolta el gran capital (Bancs i multinacionals) i quan aquestes van pressionar per poder canviar de seu les empreses fora de Catalunya, bé que es van afanyar a fer una llei 'ad hoc' perquè ho poguessin fer i sense haver de demanar-ho els accionistes.

Però la societat civil tenim molt més poder del què sembla. Podem fer el que vulguem amb els nostres diners i els podem gastar on vulguem! Què passaria si des de la societat civil, les organitzacions catalanistes, fessin una campanya ben orquestrada per tal de moure els nostres diners i les nostres nòmines dels bancs espanyols a bancs de capital estranger i si en lloc de comprar a empreses i multinacionals espanyoles, ho féssim a empreses estrangeres? A nosaltres ens suposaria uns simples canvis d'hàbits, però la banca i les grans multinacional espanyoles, potser veurien trontollar les seves empreses i tot el sistema financer espanyol; no penseu que potser foren elles, llavors, les que pressionarien al Govern espanyol perquè s'asseguessin d'una vegada a negociar una sortida digna per Catalunya?

Sortida que suposaria, com és lògic, renuncies per les dues parts, però que aconseguís un nou encaix per Catalunya, que tot garantint la unitat d'Espanya, permetés el seu reconeixement com a nació així com els nostres drets històrics que van ser arrabassats el 1714. Una solució pactada des de la bilateralitat a l'estil de la proposta basca per un nou estatut, un autèntic Estat Federal o Confederal amb àmplies competències degudament blindades per evitar derives re-centralitzadores. Un senyal de reconeixement, fora derogar el Decret de Nova Planta i la substitució de les antigues Constitucions catalanes pel nou marc legal resultant. També nosaltres tenim drets històrics.

Potser així podríem alliberar els encara empresonats, deixar tornar els exiliats, que el Govern espanyol reconeixes la victòria a les urnes de l'independentisme deixant investir al President Puigdemont, derogar l'article 155 i tancar totes les causes judicials obertes. Què us sembla, ens hi posem?