Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Culpabilitzar la llengua catalana

El portavoz del Gobierno y ministro de Educación Cultura y Deporte Íñigo Méndez de Vigo a su llegada a la rueda de prensa.

El portavoz del Gobierno y ministro de Educación Cultura y Deporte Íñigo Méndez de Vigo a su llegada a la rueda de prensa. / Angel Diaz (EFE)

Durant el règim franquista vam ser adoctrinats en tots els àmbits de la vida pública, des de l'escola a la universitat. Tots els mitjans d'informació i de comunicació, tant públics com privats, van facilitar aquesta tasca. Vam viure en un règim totalitari i, per descomptat, la llengua vehicular d'aquest adoctrinament era el castellà. L'any 1978, el 90,50% dels catalans vam votar favorablement la Constitució Espanyola. La majoria dels diputats d'Aliança Popular van votar en contra o es van abstenir en la votació efectuada en el Congrés de Diputats. Passats 40 anys, el Partit Popular, hereu d'aquella Aliança Popular, controla tots els ressorts del poder de l'Estat desvirtuant els pactes dels artífexs de la transició. Així, en aquest moment, la desafecció dels catalans s'apropà a la meitat dels votants.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Simpatitzants i no simpatitzants d'aquell règim, estan obsessionats a culpabilitzar a les diferents llengües de les nacions i regions d'Espanya. Consideren cínicament que aquestes llengües són un perill per al castellà perquè faciliten la desafecció, ocultant que aquesta llengua es parlada per més 560 milions de persones a tot el món i que llengües hispàniques com l'aragonès o l'astur-leonés estan a punt de desaparèixer. El sociòleg José Luis Álvarez, fa uns dies, va proposar "una reforma constitucional que cancele la inmersió lingüística educativa en una sola lengua". La castellana, naturalment.

Els espanyols que han tingut la sort de gaudir de dues llengües, en general, s'estimen el castellà i la seva literatura malgrat que, durant molts anys, va ser 'la lengua del imperio'. Em costa d'entendre aquesta obsessió de molts compatriotes per esborrar del mapa aquestes llengües que també són espanyoles.

Si Espanya no vol perdre Catalunya en un futur, haurà de canviar el xip en aquest àmbit i en alguns altres. El model a seguir és el d'un petit país centre europeu, amb un una situació lingüística similar: Suïssa. La llengua majoritària, l'alemany, la parlen el 64% dels habitants. Però es respecten les altres llengües pròpies dels diferents cantons: el francès, l'italià i el romanx. Aquest és el model a seguir si no es vol ferir sentiments i abocar el país a una situació insostenible i pròpia dels règims autoritaris.

Participaciones de loslectores

Másdebates