La cruïlla de la Justícia

Des que Pedro Pacheco va ser condemnat per dir que "la Justícia es un cachondeo" i insinuar que hi havia convivència entre advocats i jutges fins a les recents manifestacions davant del TS, han passat moltes coses.

Si el 1985 alguns ciutadans sospitaven que la Justícia no era un model de virtuts, després de les seves darreres actuacions que molts  han qualificat de tercermundistes, és estrany trobar algú que segueixi creient en ella.

A qui li pot estranyar si han permès durant tots aquests anys els  nomenaments del CGPJ i del TC hagin sigut més per raons partidistes que jurídiques? O, acceptant fer la feina bruta a polítics incompetents en el tema català?

La subordinació al poder executiu és tal que no han dubtat en empresonar a polítics catalans electes, forçant les normes, encara que ara no tinguin delictes per imputar-los acceptats pels catedràtics de dret espanyols i europeus.

Això els ha posat en una complexa cruïlla. D'una banda, no s'atreveixen a fer marxa enrere -com sí van fer amb les hipoteques tan bon punt van trucar els bancs- i tornar-li al govern un problema que no té més solució que el diàleg i la negociació.

I per l'altra, són plenament conscients de que el cas català serà jutjat per Europa i pel món, que examinaran detingudament a la Justícia espanyola, i probablement concloguin que deixa a desitjar.

Si aquesta és la sentència, el colossal descrèdit pel suspens mundial a un dels pilars fonamentals de l'Estat de Dret, obligarà a fer canvis profunds que no es podran quedar en el pur maquillatge, com es va fer a la Transició.

Creure que el país es defensa saltant-se les regles per impedir el diàleg, no només és un insult a la intel·ligència, sinó que suposa un immens error que pagarem car.