"Hi ha coses pitjor que un polític corrupte, i és un ciutadà que el defensa"

Antiga Roma (segle V aC), la corrupció va afectar a tots els nivells socials i institucionals. Es van veure involucrats en pràctiques corruptes per enriquir-se il·lícitament, menyscabant la confiança en les institucions. Els hi sona? La dignitat no consisteix a tenir honors, sinó en merèixer-los, és una paraula tan curta, una definició molt llarga i un valor poc respectat.

Amb lliçons és difícil portar a la gent a la bondat, però és fàcil fer-ho amb l’exemple. Mai res va bé en un sistema polític on les paraules contradiuen els fets. Hi ha coses pitjor que un polític corrupte, és un ciutadà que el defensa, una certa complicitat vergonyosa.

El que les lleis no prohibeixen ho pot prohibir l'honestedat. La corrupció de les millors coses, dels millors objectius, donen origen a les pitjors. És evident que la mentida no tindria cap sentit si no sentíssim la veritat com quelcom perillós.

El què passa actualment en la societat, i afortunadament, és que ningú té prou memòria per mentir sempre amb èxit. Menteixen sense escrúpols molts polítics, economistes, les organitzacions supranacionals.... El cavall blanc de Santiago no era blanc; no existeixen els cementiris d'elefants; la foto del monstre del llac Ness és un frau; els emperadors romans no baixaven el dit per a sentenciar a mort; Walt Disney no està congelat; l'ensaladilla russa no és russa ni la truita a la francesa ve de França....