La Conferència Episcopal Espanyola té res a dir en l'Església a Catalunya?

El nomenament del nou Arquebisbe de Tarragona i primat de les Espanyes ha sorprès a moltes persones. El Sant Pare i els responsables d'aconsellar-lo per aquestes qüestions han decidit que sigui mossèn Joan Planelles, el degà de la FTC. Un altre cop s'ha optat per un intel·lectual de bon nom, un home afable i ben considerat per tothom, però sense experiència de govern. En principi, un perfil molt similar al seu antecessor episcopal. L'única pega que li han trobat alguns mitjans de comunicació és un fet puntual: que posessin una estelada al campanar, que en la realitat social que viu el nostre país, és insignificant, si tenim en compte que ell mateix s'ha negat a posicionar-se políticament.

Un perfil baix, en aparença. Però, per què? Potser no cal algú amb provat tarannà fort en una arxidiòcesi buida de fidels, buida de vocacions de tota mena i en decadència pastoral? Amb enormes reptes i canvis de tot tipus a assumir? Si cap bisbe català podia encapçalar aquesta tremenda tasca, per què no un bisbe d'un altre indret?

Res a dir amb l'esperançador nomenament que ha fet el Vaticà, però molts es plantegen: la CEE no hi ha tingut res a dir? I si no hi pinta res, per què no pot assumir la Conferència Episcopal Tarraconense un pes veritable?

Moltes preguntes i desafiaments davant l'Església peregrina del segle XXI, que camina per les sendes sinodals i de la nova evangelització.