"Coneixement, sí, però baratet"

La setmana que ve comença el curs i el dia 8 tornaran els alumnes, les motxilles, els cotxes, els embussos i la vaga convocada pels sindicats. Tot molt pedagògic.

Des de les retallades del 2010, els sindicats calculen una pèrdua de poder adquisitiu del professorat pròxima al 25%. La nòmina puja, sí, però el supermercat corre més.

Catalunya destina aproximadament el 3,8% del PIB a Educació, per sota de la mitjana espanyola, al voltant del 4,2%, i de l’europea, pròxima al 4,6%. La nostra pròpia llei d’Educació va situar l’horitzó en el 6%. Deu ser un d’aquells horitzons que s’allunyen quan intentes arribar-hi.

Mentrestant, PISA va situar Catalunya per sota de la mitjana espanyola en matemàtiques, lectura i ciències. Els diners no garanteixen una bona educació, és clar. Però pretendre millorar-la sense invertir-hi té alguna cosa de dieta miraculosa: volem perdre pes sense deixar de menjar pastissos.

Fa anys que diem que volem ser un país del coneixement. Ho repetim tant que gairebé sembla veritat. El problema és que el coneixement, a diferència dels discursos, s’ha de pagar.