"A la Comunitat Valenciana els nostres majors, tot i vacunats, segueixen tancats a les residències"

Persona vacunándose en una residencia.

La meua iaia sempre ha dit que quan puge al cel l'única cosa que demana és una finestra des de la que mirar el que passa en les nostres vides. Això s'ha fet realitat per culpa de la pandèmia. Els familiars de persones residents portem més d'un any esperant poder tornar a cuidar dels nostres familiars. Mentres veiem com la resta de la societat avança, els nostres familiars porten ja dos mesos vacunats, en entorns amb un 100% de vacunació, però tancats. Irònicament, si la meua iaia ingressa a l'hospital podem fer torns per a cuidar d'ella, gràcies a la normativa que va aprovar la conselleria de Sanitat valenciana, no obstant això no podem estar amb ella a la residència.

Veiem com altres comunitats autònomes ja han regulat les eixides de residències i millorat el règim de visites, mentre a la Comunitat Valenciana la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives s'ha estat prenent el seu temps per a prendre una decisió sobre aquest tema. Què està ocorrent? Aquest col·lectiu ha quedat exclòs de tots els paquets de mesures amb les quals la ciutadania ha anat recuperant les seues llibertats, obligats a viure tancats i amb un contacte mínim dels seus familiars. Un drama diari en el qual les famílies veiem com l'alegria dels nostres majors s'apaga dia a dia, un drama que passa factura a la seua salut mental i física. Una privació de la llibertat que no s'entén si les vacunes són efectives i enfront de la qual les famílies no sabem com actuar per recuperar el contacte amb els nostres familiars. Una desigualtat pel simple fet de viure en una residència, amb independència la seua situació. Una vegada vacunats, i per tant fora de perill, els nostres majors necessiten socialitzar-se, necessiten llibertat de poder eixir de les residències complint les normes que s'apliquen a la ciutadania, no ser tractats com un col·lectiu apart. Aquesta setmana s'anuncien mesures que arriben tard, però almenys esperem que arriben per a quedar-se i perquè els nostres majors no tornen a caure en l'oblit.