"Com han canviat les pràctiques a les empreses"

Avui buscava informació sobre una coneguda dissenyadora amb la que vaig establir una relació molt propera, ja que hi vaig fer pràctiques durant mesos i em passava el dia al seu taller. D'això ja fa molts i molts anys. Que grans ens fem, tu!

Jo tenia 28 anyets aleshores. N'era molt fan i li enviava currículums i cartes motivadores, fins que em va dir que sí. Sempre m'ha semblat una dissenyadora innovadora, molt present al disseny català i amb molt de carisma, no es deixa dur només per la moda sinó que busca altres valors.

Vaig estar prou temps per aprendre molt. Anàvem fins al seu taller tres cops per setmana i fèiem patrons, escollíem teixits i jo gaudia perquè estava amb ella aprenent un munt!

Un dia, mentre dissenyava, va agafar els meus dissenys i sense dir-me res es va apoderar d'un d'ells. Al cap d'unes setmanes, vaig veure el meu disseny fet realitat l'aparador de la botiga. No m'havia ni mencionat que el faria servir. Va agradar molt i es va vendre força, però encara a hores d'ara estic esperant que em digui alguna cosa, o bé em doni alguna compensació econòmica per tal de com a mínim, cobrir els viatges.

Com ho veieu? Així eren les pràctiques abans, quan no hi havia cap mena de contracte pel mig i tot era de paraula. I arran de llegir tot l'allau de crítiques que va rebre fa temps el xef Jordi Cruz, referent a les pràctiques, vaig pensar caram, encara no han canviat prou les coses. Per cert, encara tinc l'afortunat disseny. D'aquestes experiències en tinc tantes que podria dir que el sector tèxtil m'ha donat material per escriure moltes anècdotes, i si les analitzem ara sonen inversemblants, denunciables i força alarmants.