"Com a família afectada, no volem que el nostre dolor es converteixi en un espectacle als mitjans de comunicació"

La lluita aferrissada dels mitjans de comunicació audiovisual per generar més audiència comporta que sovint s'ofereixin al públic programes que corrompen els valors humans dels espectadors i que fereixen els protagonistes o a les persones properes.

Sembla que els mitjans que gestiona la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no són una excepció. Un programa com 'Crims' alimenta la morbositat dels espectadors centrant la seva mirada en la violència sagnant, convertint les desgràcies alienes en un producte de la indústria de l'entreteniment.

Les persones que signem aquesta carta, per desgràcia, no som simplement espectadores, som familiars d'una víctima de la violència de gènere. Trobem que és una mostra de manca de sensibilitat que, 30 anys després, des de Catalunya Ràdio i potser des de TV-3, se'ns reobrin les ferides escampant detalls de la tragèdia que vam patir.

En contra del que es diu a la seva publicitat, 'Crims' no ha sol·licitat la nostra «complicitat» en la difusió de detalls d'aquell crim i, si ens l'haguessin demanat, la nostra resposta hauria estat rotundament negativa. No volem que s’emeti cap mena de contingut sensacionalista relacionat amb la violència que va colpejar la nostra família. Volem que es respecti la intimitat de la nostra memòria familiar. No volem patir una revictimització.

Sabem que no es tracta d'una acció denunciable, que legalment s'està actuant dins dels marges permesos per la normativa, però èticament ens sembla del tot reprovable.

Tampoc considerem que no s'hagi d'informar de successos com el que va afectar a la nostra família, però pensem que l'estil d'aquest programa no ajuda a veure els crims violents com una xacra que cal eradicar. No s'actua per conscienciar i educar socialment, sinó per obtenir beneficis econòmics de la conversió del dolor de les persones en un espectacle morbós.

Família Comas Cuní.