Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Com es deixa d’estar de dol?"

"Com es deixa d’estar de dol?"

Kristina Tripkovic | Unsplash

Fa temps que te’n vas anar, després de tota una vida al meu costat. Sabíem que el moment arribaria, però això no va fer que haver de dir-te adéu fos menys dolorós. Va haver-hi un temps en el qual no podia parlar de tu sense acabar entre llàgrimes. El pes que sentia al pit arran del teu comiat pesava massa. Però ara sento que, amb el pas dels mesos, el nus que tenia a la gola quan et mencionava va desapareixent, tot i que el teu record perdura. De fet, apareixes quan menys t’espero. Intento recordar-te feliç, fer un esforç per pensar en tot el que vam viure; però la tristesa que sento pel fet que ja no hi siguis encara em supera. No sé quan marxarà aquesta sensació, però espero de tot cor que arribi un dia en el qual, per fi, pugui tornar a pensar en tu i somriure.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Participaciones de loslectores

Másdebates