"Els codis ètics dels partits polítics son paper mullat quan s'han d'aplicar a casos concrets"

Atès que l’ètica s’ocupa d’estudiar el comportament humà en relació al bé i el mal així com els valors, o no, que se’n deriven, paga la pena reflexionar sobre aquesta frase del sociòleg alemany Max Weber (1864-1920): “El polític ha de tenir amor apassionat per la seva causa, ètica per la seva responsabilitat i mesura en les seves actuacions”.

No descobreixo res en afirmar que la classe -és un dir- política en general, massa sovint fa referència a suposats codis ètics que en teoria haurien de regular els seus comportaments; no hi ha programa electoral ni míting en els quals no se’n parli de forma explícita. Diguem que, de cara a l’electorat, queda bé.

Una altra cosa és quan aquesta mena de reglament conductual s’ha d’aplicar a casos concrets. Aquí sí que es presenta un problema! En qualsevol cas, a la pràctica la qüestió resulta ser tan simplista com: 1) Si el codi afecta l’adversari, cal exigir el seu compliment. 2) Si el codi afecta al propi partit, cal buscar qualsevol tripijoc per tal d’evitar el seu compliment. Com deia La Trinca: "No passa res, no passa res...". I així va el país!

Davant de fets constatats -només cal consultar les hemeroteques- em pregunto on queda l’ètica i el que a efectes pràctics és més important encara: la credibilitat. Com a valor institucionalitzat, el desvergonyiment està servit, perquè en l’ecosistema polític els codis ètics són paper mullat.