"Salvar el talent infermer és una urgència per a Catalunya"
Annabel Torres Responsable del SISCAT SATSE Catalunya
Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Consell de Cent, esquina Girona, con una escena inédita e imposible hasta hace bien poco anticipo de otras igual de sorprendentes que estarán por llegar. / A. DE SAN JUAN
Adela d'Alòs-Moner
M'agrada Barcelona. Aquests últims anys ha fet un gir molt important: d'una ciutat on el cotxe era el rei, a una ciutat on les persones s'han situat al centre; d'una ciutat basada en el turisme -pisos turístics, creuers, feines de baixa retribució-, a una ciutat que ha diversificat els sectors productius (han vingut, entre d'altres, diverses empreses tecnològiques) i ha acotat una mica el turisme desenfrenat que només enriqueix a uns quants.
Entretodos
D'una ciutat contaminada i amb poc verd, a una ciutat menys contaminada i amb més parcs, més amable amb els nens i les persones grans.
D'una ciutat amb escassa sensibilitat cap als col·lectius més vulnerables (entre barris rics i barris pobres hi ha nou anys de diferència en esperança de vida), a una ciutat que ha vetllat pels més vulnerables i ha reduït les desigualtats. Amb una visió metropolitana, reduint preus de transport públic i ampliant l'àrea de cobertura, i amb la previsió d'un tramvia que uneixi a nou poblacions.
Fins ara cap alcalde s'havia atrevit a fer un gir així: de la ciutat dels 'lobbies' a la ciutat per a les persones. Tot era un "Barcelona posa't guapa". Per a qui?
Per sorpresa de tots, ara fa vuit anys Ada Colau va ser alcaldessa. Dit sigui de pas, la primera dona alcaldessa. Va capgirar la visió de la ciutat. Tot i les moltes dificultats -conflicte nacional, atemptat a les Rambles, pandèmia Covid...- i amb una extraordinària campanya orquestrada de difamació "la Colau ha destrossat Barcelona", "ja no puc més amb la Colau", "l'odio", etc. Aquests missatges han anat calant, fins i tot entre gent humil i persones d'esquerres. Mai hi havia hagut una campanya tan visceral.
Si pensem més en les noves generacions i no només en les pròximes eleccions, no hi ha altre model de ciutat.
La ciutat que ella i el seu equip han dibuixat, amb encerts, i sens dubte també amb errors, és la Barcelona que voldria. Què passarà ara? Què ens espera?
Participaciones de loslectores
Annabel Torres Responsable del SISCAT SATSE Catalunya
Francisco García Estepona (Málaga)
Másdebates
Participación