"La ciutat: solitud, fredor i anonimat"

Turistas y transeúntes ante el Hotel H10 Catalunya Plaza, en la plaza de Catalunya de Barcelona. / RICARD CUGAT

Durant la pandèmia i la pospandèmia hem pogut veure que moltes persones de la metròpolis han decidit canviar el rumb de les seves vides i dirigir-se cap al món rural. El teletreball els ha permès evadir-se de l'estrès de la ciutat i descobrir una nova forma de vida. Jo, que vinc de terres de l'interior i durant l'època universitària estudio a Barcelona, puc assegurar que el nivell de vida a un poble és molt més enriquidor. Portar una vida saludable no només depèn de l'alimentació o l’activitat física, sinó també de l'entorn. Viure en una casa de pagès, caminar pel bosc, sortir al carrer i conèixer els veïns de cap a peus considero que és un privilegi. Un privilegi perquè puc gaudir de la tranquil·litat, respirar aire pur i intercanviar coneixements amb persones properes. Per què no conec les persones que viuen al mateix bloc de pisos de Barcelona? Per què al pujar al metro ningú se saluda? Som humans o som persones feres? Aquestes petites coses em van sorprendre molt els meus primers dies d'estar a la gran ciutat. Per mi, viure en una ciutat, és sinònim de solitud, fredor i anonimat.