"A Catalunya s'està imposant el model sanitari madrileny"

Soc metge jubilat. He treballat més de 40 anys a la sanitat pública, en tots els nivells. Conec bé aquest sistema, i ara, com a pacient, encara millor. Amb profunda tristor, per mi això només vol dir una cosa: segons els nostres governants la sanitat "ja va bé". Si "ja va bé", no és prioritària. No ho és davant del drama de les llistes d’espera, de la manca de recursos, del col·lapse assistencial ni de tantes altres realitats que qualsevol professional sanitari coneix perfectament.

Això em confirma que s’ha imposat un model: el model de Madrid, el model de la senyora Isabel Díaz Ayuso. Actualment, a Barcelona, les companyies privades estan construint tres grans hospitals a Catalunya. No per vocació de servei, sinó perquè hi veuen negoci. I tot això em recorda quan el senyor Artur Mas va nomenar conseller de Sanitat el cap de les mútues privades.

Evidentment, no defenso en absolut que que les mútues privades hagin de reduir-se, tot el contrari: és necessària la convivència entre els dos sistemes, però no com una fugida obligada del sistema públic sinó com una coexistència equilibrada, amb pressupostos adequats a la naturalesa i funció de cadascun. Finalment, voldria comentar que dels pressupostos de cada autonomia, Catalunya és una de les que dedica menys percentaje a la sanitat.

Senyor Salvador Illa, amb tota la humilitat, li demano ajuda per als usuaris maltractats de la sanitat catalana.