Catalunya, com el Barça, també pot fer possible l'impossible

Els hipòcrites diuen que no s'ha de barrejar esport i política, però a vegades els astres s'alineen i s'aprofita l'ocasió per fer-ho, sense cap ànim de banalitzar el procés per la independència.

Aquest preàmbul serveix per entrar en el tema del partit Barça-PSG, en el fet que molts no donaven un euro per la classificació de l'equip de casa. Les ganes i la fe en el resultat victoriós del partit, per part dels jugadors, fou immensa, i quan Cavani fa gol (és com una dutxa d'aigua freda, com passa amb el 'cas Palau') no abaixen els braços i continuen la brega fins al xiulet final.

Primera part amb dos gols, a l'inici de la segona el tercer, fan dos gols més i el sisè gol al minut 94 i pocs segons, aconseguit per Sergi Roberto, un noi del planter, de Reus. És l'èpica del partit i del moment estel·lar amb la classificació el que ens dóna ànim per persistir en continuar la nostra lluita sense defallir. Un equip i un club que han fet història, una eliminatòria salvada i a continuar fins a la final. Els independentistes no poden aconseguir-ho, també?

Continuaran sortint casos de porqueria per desacreditar i embrutar polítics, partits i personatges públics que estan a favor de la independència, no ho dubtem. Amb federació i àrbitres en contra, el procés tindrà moltes dificultats, però el partit no s'acaba: estem en la primera part, el mes de setembre, amb el referèndum, serem a la segona part, i no esperin que ens enfonsarem a la primera targeta groga, ni que sigui vermella, perquè sortiran nous ciutadans disposats a continuar jugant el partit.

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!