Catalunya: ciència o religió

zentauroepp41371611 barcelona 19 12 2017 estanterias de libros en la libreria 181005174414 / FERRAN SENDRA

Es diu que la història l’escriuen els vencedors. Però el que mai es diu és que els vencedors per a fer creïble el seu discurs han de comptar amb la desinformació i la bona fe de la població a qui aquest discurs va dirigit. En un context com aquest, que no és exclusiu d’Espanya sinó universal, la història és fàcilment manipulada i falsejada, adaptada a interessos molt allunyats de les ciències socials, el centre d’interès de les quals no hauria de ser altre que la veritat.

És legítim creure o no creure en Déu, o en el poder curatiu de la bruixeria; però no ho és, per exemple, creure que la terra no és aproximadament esfèrica sinó dodecaèdrica. El primer té a veure exclusivament amb la fe, el segon amb la ciència. De la mateixa manera no ho és, per molt filòleg que se sigui, afirmar que la llengua pròpia del País Valencià no te res a veure amb el català, o que Catalunya no és un poble o país, i que, per tant, no té una història i una singularitat pròpies. Els documents històrics, des de les Homilies d’Organyà, el Llibre dels Fets de Jaume I, els Usatges, les cartes de poblament del País Valencià, etc. Fins a l’actualitat, ens parlen precisament d’una cultura, una llengua i una història pròpies, que ens legitimen com a poble, nació o país, digueu-ho com vulgueu.