El castellà fa nosa

Sóc castellanoparlant i parlo i escric català correctament. Pel que fa al 'conflicte lingüístic' que cueja des de fa temps a Catalunya, no crec que en l'àmbit de carrer hi hagi cap tipus de conflicte lingüístic, tret d'algun capítol puntual per part d'integristes lingüístics de diferent signe polític. Tampoc no crec que a Catalunya es persegueixi el castellà, però el que és un fet innegable és que des d'un punt de vista oficialista i administratiu, se'l menysprea i se l'ignora.

Els exemples són molts. Alguns d'ells clamen al cel: tota la retolació dels organismes, oficines, hospitals, escoles, universitats, etc., que depenen de la Generalitat estigui exclusivament en català. No passa el mateix amb els organismes amb oficina a Catalunya que depenen de l'Estat central, com Hisenda, o de serveis públics estatals, com Renfe/Adif, on es veuen cartells i formularis en català i castellà. Que la televisió pública catalana no tingui ni un sol programa en castellà (a TVE hi ha un bon grapat de programes en català, per molts que alguns s'entestin encara avui dia a negar-ho), que es facin només tres hores de castellà a l'escola i que cada cop que algú plantegi augmentar-ne les hores es titlli com un atac contra Catalunya i s'apel·li a suposats consensos i majories socials que especialment, arran les darreres eleccions, han quedat més que qüestionades, o que la presència del castellà en la majoria d'actes oficials sigui més aviat testimonial o directament inexistent.

Per no parlar d'altres detalls, potser de menys importància o fins i tot irrellevants per alguns, però que donen fe d'aquest menyspreu de les administracions catalanes envers el castellà. Continuar negant que a l'oficialisme català, el castellà li fa nosa i que el percep com a quelcom aliè, és continuar tancant els ulls a una realitat cada cop més evident.