Casado i la normalització de l'odi a Catalunya

Fa por escoltar a Pablo Casado en la refundació, refusió o redefinició del seu partit, el PP, en l'acte commemoratiu del 30è aniversari de refundació del partit clarament troncal de la dreta espanyola i espanyolista, a ultrança. Escoltat pel seu mestre de capçalera, Aznar, etziba un discurs reaccionari i represor de totes totes per a Catalunya i les seves majories, contràries a la seva visió unidireccional de la realitat incontestable.

Aquest discurs tant, però tant, sectari preocupa per l'envalontament de molts dels seus seguidors, fins ara un xic avergonyits pel que ha representat el règim de la dictadura franquista i que ara pasaran a ser molt i molt desvergonyits utilitzant fins i tot les armes que els posa al seu abast la democràcia, per atacar sense escrúpols a qualsevol tipus de dissidència. D'aquí afirmacions com intervenir, aplicar, aplacar, posar ordre, etcètera. Serà el pa de cada dia. Ja ho va reconèixer el president Puigdemont que es va equivocar en no implementar... en el seu dia.

L'obsessió d'en Casado serà sense dissimulacions veure com aplicar el 155 ampliat i sense límits d'abast ni de temps, aplicar la llei de partits en el sentit d'il·legalitzar partits, dissidents de les seves idees, intervenir els mitjans de comunicació catalans sense fre, etcètera. I això sona a música de èpoques passades anteriors al 1978 i a la seva estimada, ara, Constitució.

I a més, la violència implícita de les seves paraules preocupa i preocupa molt, perquè normalment ben al contrari del que els seus (coreligionaris politics, militars i jutjes) intenten adjudicar la violència als partits catalans i catalanistes per desacreditar i difamar opcions polítiques contràries, justament seguidors seus són els que solen intimidar i mostrar-se més agressius davant de gent pacífica i demòcrata, catalana, i que simplement mostren les seves idees de forma reivindicativa però clarament pacífica i sense cap tipus de violència.

La normalització d'aquesta intimidació  per part dels seus coreligionaris és el que és molt desestabilitzador i posa de forma evident en perill la supervivència de la convivència democràtica i en pau de la societat catalana. L'odi a Catalunya s'està normalitzant i això pel que es veu dóna vots a tota Espanya.

Si seguim així no serà estrany reobrir carrers en ple segle XXI dedicats al cabdill i/o generalíssim Franco, salvador d'Espanya, o encara pitjor al canceller Adolf Hitler, amb una població clarament assenyalada com a potencialment perillosa. La principal preocupació a dia d'avui, per a la democràcia, hauria de ser que això no s'arribi a normalitzar mai.