Cas Nadia Nerea: Ja no es pot ser bona persona?

Al llarg de la història, hi ha hagut moltes estafes. I darrere, persones que actuaven en contra de les bones intencions d'altres persones.

Tots coneixem el 'timo de la estampita' o el 'tocomocho', estafes on les víctimes, pecant al mateix temps d'innocència i avarícia, es deixaven engalipar. Però les estafes van avançant amb els temps, i avui en dia, en podem trobar d'electròniques, com l'herència milionària des de Nigèria al frau de les targetes de crèdit. Tot evoluciona, però la base és la mateixa; jugar amb la bona fe de les persones.

I per què us explico tot això? Doncs pel cas que ens ocupa aquests dies, el de la Nadia Nerea. Encara és massa d'hora per conèixer com acabarà tot aquest entrellat, però fins ara, tot el que sabem del cert, és que la nena pateix una malaltia rara, la Tricotiodistrofia, i que els pares, diguem que no ens han estat explicant tota la realitat.

En primer lloc, hem d'agrair a la feina dels periodistes, que realitzant bé la seva tasca d'investigació, han desemmascarat un entramat d'històries inversemblants que han jugat amb les persones per a treure un rendiment econòmic.

I en segon lloc, ara que els han posat al descobert, no val a dir que els diners recaptats eren per al tractament, o que els retornaran. No. Heu mentit, heu jugat amb la pena perquè la gent us fes donacions. I encara pitjor, per la vostra mala actuació ara les persones es tornaran reticents a brindar la seva ajuda, per por a ser enganyats.

I què hem de fer? Deixar de ser solidaris o deixar de ser ingenus? O a partir d'ara només podem col·laborar a través d'associacions i oenegés de reconeguda reputació? El que està clar, és que és una llàstima que no puguem confiar en les persones. O potser sí! Haurem d'adquirir noves habilitats detectivesques, i a mode Sherlock Holmes o Hércules Poirot, evitar ser estafats.