El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Cas Nadia Nerea: Ja no es pot ser bona persona?

Nadia Nerea y sus padres, en una de sus apariciones en 'Espejo público' de Antena 3 TV.

Isa Drets SansEncamp

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Viernes, 9 de diciembre del 2016 - 13:00 h

Al llarg de la història, hi ha hagut moltes estafes. I darrere, persones que actuaven en contra de les bones intencions d'altres persones.

Tots coneixem el 'timo de la estampita' o el 'tocomocho', estafes on les víctimes, pecant al mateix temps d'innocència i avarícia, es deixaven engalipar. Però les estafes van avançant amb els temps, i avui en dia, en podem trobar d'electròniques, com l'herència milionària des de Nigèria al frau de les targetes de crèdit. Tot evoluciona, però la base és la mateixa; jugar amb la bona fe de les persones.

I per què us explico tot això? Doncs pel cas que ens ocupa aquests dies, el de la Nadia Nerea. Encara és massa d'hora per conèixer com acabarà tot aquest entrellat, però fins ara, tot el que sabem del cert, és que la nena pateix una malaltia rara, la Tricotiodistrofia, i que els pares, diguem que no ens han estat explicant tota la realitat.

En primer lloc, hem d'agrair a la feina dels periodistes, que realitzant bé la seva tasca d'investigació, han desemmascarat un entramat d'històries inversemblants que han jugat amb les persones per a treure un rendiment econòmic.

I en segon lloc, ara que els han posat al descobert, no val a dir que els diners recaptats eren per al tractament, o que els retornaran. No. Heu mentit, heu jugat amb la pena perquè la gent us fes donacions. I encara pitjor, per la vostra mala actuació ara les persones es tornaran reticents a brindar la seva ajuda, per por a ser enganyats.

I què hem de fer? Deixar de ser solidaris o deixar de ser ingenus? O a partir d'ara només podem col·laborar a través d'associacions i oenegés de reconeguda reputació? El que està clar, és que és una llàstima que no puguem confiar en les persones. O potser sí! Haurem d'adquirir noves habilitats detectivesques, i a mode Sherlock Holmes o Hércules Poirot, evitar ser estafats.

Participaciones de los lectores

No entiendo que haya tan escasa respuesta ciudadana ante el racismo

Bárbara Méndez Barcelona

El pasado domingo 11 de noviembre acudí a la manifestación en Barcelona que habían convocado diferentes colectivos de persona... Seguir leyendo

La qüestió és fer mèrits

Jaume Farrés Barcelona

A Catalunya, el PP ho té cru. Alícia Sánchez Camacho va desaparèixer per la porta del darrera i el partit la va col·locar a Madrid. Va arribar Garcia Al... Seguir leyendo

La Amazonía, pulmón de la Tierra, en riesgo

Miguel Fernández-Palacios Madrid

La Amazonía, la selva tropical más extensa del planeta con casi 7 millones de km2, produce más del 20% del oxígeno q... Seguir leyendo

Al transport públic, com sardines

Sara Montaner Barcelona

Cada matí agafo el bus per anar a la feina, i no hi ha dia que toqui anar com sardines en llauna. Els autobusos queden petits per la quantitat de gent que utilitza a... Seguir leyendo

¿Homes i dones pateixen la mateixa por?

Lídia Gómez Tarragona

Tres dies a la setmana arribo a casa meva a les 23.30 h. Això implica unes hores de trajecte en què la inseguretat regna en mi. Des que agafo e... Seguir leyendo

Un cambio climático nocivo para todos

José Luis Flores L'Hospitalet del Llobregat

El rito católico romano celebra la festividad de San Martín de Tours el 11 de noviembre. Cuenta la leyenda que este se encontró con un mendigo ... Seguir leyendo

Por qué el Estado de bienestar hace aguas

Eduard Mas Miserachs Barcelona

El 'boom' de las bicicletas eléctricas y monopatines: bendición para unos y maldición para otros

Fiorella Fuentes García Zaragoza

La guerra por conseguir asiento en el bus

Sandra Quintana Rio Barcelona