Carta oberta d'un gos català de gossera al president Torra

Senyor President, em presento: em diuen Lupo, soc un gos català de gossera. Vaig néixer a Barcelona, al barri de la Mina. Em van abandonar a la via del tren quan era cadell. Des de fa set anys que visc en una gàbia en una protectora a prop de la costa. Tenint el mar tan a la vora, de vegades, el vent em porta una olor intensa, salada… El mar és molt a la vora, a 800 metres, però mai l’he vist i crec que mai el veuré. La meva gàbia mira a la muntanya.

No soc gaire vell encara, tinc 8 anys. Crec que moriré a la gàbia perquè mai ningú s’ha interessat per mi. Soc mestís, de color negre, de mida gran… cap adoptant es fixa en mi. Moriré a la gàbia, segur...

Senyor President, sincerament crec que els valors que inspiren a aconseguir un país millor (justícia, llibertat, benestar, solidaritat) han d’arribar a tots als qui pertanyem a aquest país, també a nosaltres, els éssers vius situats a l’escala més baixa, nosaltres també som catalans. Jo vaig néixer a Barcelona.

Segur que en aquest país es poden fer les coses millor. Els gossos de gossera vivim un infern: llargues vides en una gàbia, sense escapatòria possible i… sense passejos. He comptat els passejos que he fet durant aquests 7 anys; han estat uns 12 d’uns 25 minuts cadascun. En set anys he estat fora la gàbia 300 minuts, o 6 hores. Sis hores en set anys. Així no es pot viure, quin sentit té la nostra existència?

Senyor President, ens ajuda? Podria exigir per llei a totes les protectores de Catalunya: municipals i privades col·laboradores dels diversos ajuntaments –les quals segur que s’enriqueixen amb diners derivats de l’Administració- que incorporin la rutina obligatòria de, com a mínim, dos passejos setmanals pels gossos que vivim en gàbies? La voluntat de poder. Vostè la té. Ajudi’ns. I cada matí, quan es miri al mirall, hi veurà reflectida la gratitud de centenars de gossos de gossera, contents de poder caminar, de gaudir de diferents olors, de rascar amb les ungles una mica de terra, de menjar alguna herba, de revolcar-se sobre les herbes, de poder sentir terra mullada sota les potes… de poder tornar a ser un animal durant uns minuts.

Gràcies per escoltar-me, senyor President. Confiem en vostè.

Lupo