El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Carta familiar: "Antonio, tu no moriràs mai"

RICARD FADRIQUE

Un visitante en el cementerio de Montjuïc.

Manel FortisSant Joan de les Fonts

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 12 de julio del 2018 - 05:00 h

Un mes i mig tant pot ser molt de temps o semblar un minut.

Jo miro enrere, fa un mes i mig, i em sembla impossible el que ens ha passat, a la família. Teníem un pare, un sogre, un avi de 85 anys, però ple de vida, d’alegria, de bon humor, d’energia... Un dia es troba malament, va a la metgessa i el diagnòstic que surt de la seva exploració és dur, inapel·lable... mortal. Li queda poc temps. El seu fetge està a les últimes. Calmants, antiinflamatoris, repòs... i resignació. Aquesta és la recepta al diagnòstic. Ell, l’Antonio, hi va afegir força, ànims, empenta i gran actitud.

Nosaltres, filla, fills, joves, netes, net i net polític també hi vam posar tot el nostre amor i el nostre cor. Crec que entre tots vam aconseguir un ambient de família que ens va unir més del que ja estàvem. Un mes i mig. Sis setmanes. Un sospir. Entremig, sopars, aniversaris, incloent-hi el 86è de l’Antonio, abraçades, paraules, petons, suport, companyia... família.

Arriba un diumenge en què ja no es pot aixecar. El dia abans encara ha tingut esma d’anar a esmorzar un xuxo a la seva cafeteria preferida.
Aquell diumenge ni mira el futbol a la tele. Ni menja. Dilluns, davant la pregunta de trucar a l’ambulància i anar a l’hospital, la seva resposta és “sí”. És la primera vegada que es veu derrotat de debò. Tracte carinyós, tendre i alhora professional dels tècnics de l’ambulància. Arribada a l’hospital i visita de la doctora Sandra Ostalaza, que també reparteix dolçor, simpatia i bona praxi, com altres vegades havia fet la doctora Eva Ruíz. Senyal al fill per parlar fora de l’habitació en privat. Li queden 7 o 10 dies de vida. No més.

Aquell dilluns encara té temps de dir-nos que vol estar al mateix nínxol que la seva dona, de dir-nos que els pocs diners que té els gastem en un dinar en un bon restaurant per celebrar que ja no pateix, d’acaronar les seves netes, picar l’ullet al seu net, abraçar les seves joves i regalar algun somriure a la seva filla i fills. S’apaga. Té febre. Li donen 48 hores. Els fills passem tres nits a l’hospital. A la tercera nit, deixa de respirar.

Just aquí, creiem de justícia donar les gràcies a part de les doctores abans esmentades, a tot el personal de l’Hospital d’Olot comarcal de la Garrotxa. Des d’infermeres fins a auxiliars. No es pot tenir millor tracte. Ni amb l’Antonio ni amb els familiars. Gràcies.

La família també creiem just donar les gràcies al personal del centre de dia del Monstacopa, on va estar-s’hi ben content durant mesos. El tanatori i la capella del cementiri es van omplir durant hores de gent que recordava amb carinyo l’Antonio. A tots els que ens vau fer costat, gràcies. A tots, però també creiem de justícia donar unes gràcies especials a qui va fer quilòmetres per compartir el dolor, qui va canviar l’agenda, qui es va oferir per ajudar, qui ens va deixar pagat l’esmorzar. Andreea, Raluca, Daniela, Jordi, Montse, Gemma... I, especialment, als familiars postissos, la Gabriela, la Patrícia i l’Àlex.

Antonio, tu no moriràs mai.

Família Fortis.

Participaciones de los lectores

La guerra de màsters i tesis

Francesc Buixeda Santa Pau

Aquests dies s'ha obert la caixa dels trons, com a conseqüència de la formació de la classe política. Tot comença amb el cas Cifuentes, va segu... Seguir leyendo

Gràcies a 'Nit de poetes'

Xavier Serra Girona

El passat 14 de setembre vaig assistir al 25è aniversari de 'Nit de Poetes', una trobada encisadora a Girona que s’ha vingut celebrant en diferents indrets i q... Seguir leyendo

Comentari a dues notícies sobre xocolata

Jaume Porta Josa Amposta

Desitjo comentar dues notícies, relacionades entre elles, que tenen, crec jo, el seu interés per la salut, una, i com a dades històriques, l'altra.... Seguir leyendo

Por un cambio de política de investigación para el Bachillerato

Alejandro Sanvisens Herreros Barcelona

El día que lloré por vivir en primera persona un microrracismo

Mariam Aguilar Figueres

Un pequeño repaso a opiniones de las que difiero

Jaime Rodríguez Soto Cunit

Elogio de la mediocridad

Eila Rodríguez Barcelona

Durante nuestra etapa de crecimiento -que dura toda la vida- se nos ... Seguir leyendo

El ocaso de las culturas

José Luis Posa Lozano Barcelona

La no independència de la justícia espanyola

Alfons Carreras de Cabrera Barcelona