El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Carta familiar: "Antonio, tu no moriràs mai"

RICARD FADRIQUE

Un visitante en el cementerio de Montjuïc.

Manel FortisSant Joan de les Fonts

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 12 de julio del 2018 - 05:00 h

Un mes i mig tant pot ser molt de temps o semblar un minut.

Jo miro enrere, fa un mes i mig, i em sembla impossible el que ens ha passat, a la família. Teníem un pare, un sogre, un avi de 85 anys, però ple de vida, d’alegria, de bon humor, d’energia... Un dia es troba malament, va a la metgessa i el diagnòstic que surt de la seva exploració és dur, inapel·lable... mortal. Li queda poc temps. El seu fetge està a les últimes. Calmants, antiinflamatoris, repòs... i resignació. Aquesta és la recepta al diagnòstic. Ell, l’Antonio, hi va afegir força, ànims, empenta i gran actitud.

Nosaltres, filla, fills, joves, netes, net i net polític també hi vam posar tot el nostre amor i el nostre cor. Crec que entre tots vam aconseguir un ambient de família que ens va unir més del que ja estàvem. Un mes i mig. Sis setmanes. Un sospir. Entremig, sopars, aniversaris, incloent-hi el 86è de l’Antonio, abraçades, paraules, petons, suport, companyia... família.

Arriba un diumenge en què ja no es pot aixecar. El dia abans encara ha tingut esma d’anar a esmorzar un xuxo a la seva cafeteria preferida.
Aquell diumenge ni mira el futbol a la tele. Ni menja. Dilluns, davant la pregunta de trucar a l’ambulància i anar a l’hospital, la seva resposta és “sí”. És la primera vegada que es veu derrotat de debò. Tracte carinyós, tendre i alhora professional dels tècnics de l’ambulància. Arribada a l’hospital i visita de la doctora Sandra Ostalaza, que també reparteix dolçor, simpatia i bona praxi, com altres vegades havia fet la doctora Eva Ruíz. Senyal al fill per parlar fora de l’habitació en privat. Li queden 7 o 10 dies de vida. No més.

Aquell dilluns encara té temps de dir-nos que vol estar al mateix nínxol que la seva dona, de dir-nos que els pocs diners que té els gastem en un dinar en un bon restaurant per celebrar que ja no pateix, d’acaronar les seves netes, picar l’ullet al seu net, abraçar les seves joves i regalar algun somriure a la seva filla i fills. S’apaga. Té febre. Li donen 48 hores. Els fills passem tres nits a l’hospital. A la tercera nit, deixa de respirar.

Just aquí, creiem de justícia donar les gràcies a part de les doctores abans esmentades, a tot el personal de l’Hospital d’Olot comarcal de la Garrotxa. Des d’infermeres fins a auxiliars. No es pot tenir millor tracte. Ni amb l’Antonio ni amb els familiars. Gràcies.

La família també creiem just donar les gràcies al personal del centre de dia del Monstacopa, on va estar-s’hi ben content durant mesos. El tanatori i la capella del cementiri es van omplir durant hores de gent que recordava amb carinyo l’Antonio. A tots els que ens vau fer costat, gràcies. A tots, però també creiem de justícia donar unes gràcies especials a qui va fer quilòmetres per compartir el dolor, qui va canviar l’agenda, qui es va oferir per ajudar, qui ens va deixar pagat l’esmorzar. Andreea, Raluca, Daniela, Jordi, Montse, Gemma... I, especialment, als familiars postissos, la Gabriela, la Patrícia i l’Àlex.

Antonio, tu no moriràs mai.

Família Fortis.

Participaciones de los lectores

Carta a Copito de Nieve: "¿Sabes que Colau solo ha pisado el zoo una vez en 4 años?"

Raúl Cabrera Sant Vicenç dels Horts

Copito, un duendecillo del Zoo me ha contado todo lo que voy a explicarte. ... Seguir leyendo

El gran concert dirigit per Josep Caballé Domènech a l'Auditori de Barcelona

Míriam Fradera Sant Boi

Fa dies vaig assistir al concert que el mestre Josep Caballé Domènech va dirigir a l’Auditori de ... Seguir leyendo

Cuando somos responsables de nuestra historia

Juan Barquilla Mérida

Estamos viviendo unos meses que deberán figurar en los acontecimientos políticos y sociales de los cuadernillos de Historia... Seguir leyendo

L'aznarisme, la Constitució i el 155

Maria Assumpta Domingo Manresa

Veure al senyor Aznar i al seu entorn definir-se com a 'constitucionalistes' resulta, com a mínim, difícil de creure. Rec... Seguir leyendo

La confrontación del núcleo duro del independentismo

Joan Palacin Caldes de Montbui

El núcleo duro del independentismo sigue instalado en la confrontación y en el adiós definitivo a ... Seguir leyendo

Un muntatge teatral anomenat 'judici'

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

Amb l’escenari que s’ha preparat -digne d’un relat d’Edgar Allan Poe- si el que es pretenia era provocar 'pànic escènic' al llarg del primer ... Seguir leyendo

Dia Mundial del Asperger: falta sensibilidad y entendimiento

Cristina Montseny Figueruelo Barcelona

Tenemos muchos en mente el Día Mundial del Asperger por ser familiares de algún afectado; padres, madres, abuelos.. Pero, ¿de qué sirven l... Seguir leyendo

Per què estic satisfet pel 'no' als pressupostos

Marc Orquin Ribalta Canet de Mar

El passat octubre el ministre d'exteriors, Josep Borrell, va insinuar en una compareixença que els partits i... Seguir leyendo

La oportunitat perduda dels pressupostos

Juan Ribas Barcelona

Bé, doncs ja està; han guanyat tots els intransigents. S'ha acabat el diàleg. Enhorabona, senyor Casado ("el único d... Seguir leyendo