Carta d'una metgessa de família (o per què anem a la vaga els metges d'Atenció Primària)

Carta a la Conselleria i als directors, gerents, i demés responsables de l'Atenció Primària de Catalunya (Departament de Salut i ICS):

Sóc metge de família i fa més de 20 anys que treballo a l'Atenció Primària de Barcelona. Properament els facultatius de l'AP farem vaga. Com va passar al novembre del 2018, no ens agrada arribar a aquesta situació. Però després d'avisar per activa i per passiva que estem desbordats i atenent la població en condicions que ni ells ni nosaltres mereixem, no ens queda més remei.

Estem farts de falses promeses. Fa anys que si la Primària ha estat funcionant ha estat gràcies a l'esforç personal de tots i cadascun dels seus treballadors. Ara la Primària està totalment desmantellada, tocada de mort. Heu oblidat la qualitat i l' accessibilitat que tants anys ens heu estat exigint. I ara ja és massa tard...

Sabem que la covid ens ha sobrepassat a tots. Nosaltres hem estat visitant pacients amb covid des del minut zero de la pandèmia. Als centres, als domicilis, a les residències. I tampoc hem deixat de fer urgències "no covid". Dieu que no trobeu metges. I què esperàveu? Si ens maltracteu...

Heu creat nous perfils per intentar sortir del pas (gestors de covid), benvinguts. Però algú ha pensat que també necessiten línies telefòniques i ordinadors per treballar als CAPs (al meu centre ja anàvem curts, molts de nosaltres seguim trucant els pacients des dels nostres telèfons personals). Centenars de trucades diàries d'agendes interminables. Sapigueu que tenim els pacients crònics i els nous casos potencialment greus totalment desatesos. No tot es pot resoldre per telèfon... I a sobre la gent creu que no estem treballant. Qui serà responsable quan alguna cosa surti malament?

Estic cansada de patir i veure patir els meus companys. Cansada, decebuda i molt enfadada. Claudiquem! Sempre hem estat traient les castanyes del foc. I us heu acostumat. Però ara us toca a vosaltres apagar aquest incendi.