Carta d'una embarassada: "Deixeu-me en pau i aixequeu el cul del seient reservat"

Ja és prou dur, i dic bé, prou dur, afrontar un embaràs amb els  conseqüents efectes secundaris (canvis d'humor, sobtades  transformacions físiques, alteracions en la salut, etc.) i efectes  colaterals (canvis en la perspectiva de vida, afrontar noves despeses,  etc) com haver d'escoltar crítiques alienes.

S'entén que és el metge  especialista qui ha de dir-te si pots fumar (sovint és més perjudicial  l'ansietat produïda per deixar-ho), conduir moto (s'entén que una ja  procura no patir cap accident, amb o sense fill al ventre) menjar amb  més abundància (no pel tòpic de menjar per dos, sinó perquè el cos ho  demana i ho necessita), beure amb moderació begudes alcohòliques, etc.

I haver de sentir crítiques a dojo sobre aquestes qüestions més  mirades de desaprovació és bastant desagradable i no ajuda a fer  aquest traspàs que, al cap i a la fi, és el més bonic del món. El  curiós és que aquests/es que parlen sobre la vida dels altres són els  mateixos i les mateixes que no cedeixen el seient del transport públic  a les embarassades que fumen una cigarreta, que van en moto, que beuen  una copeta de vi i que mengen més del que els sembla correcte.

El meu  consell per ells seria: preocupa't per la teva vida i deixa les  responsabilitats dels altres en mans dels altres, gràcies. Ah, i  aixeca el cul del seient reservat!