Carta a un jove manifestant

T'he vist nit darrera nit aquesta setmana cremant els contenidors de sota de casa. T'he vist per la tele, ple de ràbia, lluitant, fent la guerra. M'has fet por fins que m'ha semblat reconèixer-te a sota la caputxa, darrere la màscara. Potser vas a classe amb els meus fills, o has anat a la mateixa escola, o conec als teus pares. 

Què et passa? Per què tens aquesta ràbia? Per què vols fer mal? Els teus pares també estan tan enrabiats? Potser ni els pares, ni els professors que has tingut mai s'haguessin imaginat que estaries ara lluitant al carrer. Potser ja estàs a la presó.

Segurament has tingut una bona infantesa, has viscut a Catalunya, el millor lloc del món per viure; parles idiomes, estàs estudiant, però el teu futur és incert. Si, la crisi, la corrupció, la manipulació dels mitjans, les mentides... 

Ara, ets tu qui has de canviar el món, per la llibertat, pel respecte dels drets humans. Per això lluites, oi? Per això t'estàs fent mal a tu mateix i estàs fent mal als altres. Obre els ulls! Algú des del sofà de casa seva s'està aprofitant del teu sacrifici pel seu interès polític o econòmic.

Avui, t'abraço. Et dic, t'estimo molt. Deixa el foc i dóna la mà als teus companys per sortir en pau i, així, continua lluitant pels teus drets i per un món millor.